Encara avui, tot i que cada vegada menys, hi ha empleats que no s'atreveixen a plantejar la possibilitat d'acollir-se a una jornada reduïda per por que la seva petició sigui mal rebuda per la direcció; directius que temen suggerir el canvi d'hora d'una reunió perquè no s'allargui més enllà del que seria raonable; o professionals que se senten culpables si abandonen l'oficina per haver acabat la feina abans de l'horari. Per això són necessaris canvis que promoguin la conquesta social de la conciliació. Calen noves lleis que reconeguin i defensin de forma activa el dret dels treballadors i professionals a una vida familiar, a horaris que permetin dedicar temps a l'oci.
Millorar la gestió del temps i no confondre la presència amb l'eficiència haurien de ser els pilars d'una bona política de recursos humans. Malgrat tot, la gran novetat normativa en matèria laboral dels pròxims mesos sembla que serà l'obligació de tots els treballadors de fitxar a la feina.
És possible que això acabi amb pràctiques abusives que apliquen moltes empreses. Però també es corre el risc de posar fi a les mesures de flexibilitat i d'acabar perpetuant un model obsolet d'horaris rígids, servits en un centre de treball inapel·lable i amb productivitats taxades a força de disciplina.
