Les candidatures independentistes a l'Ajuntament de Girona ja han venut tot el peix. I l'última ha generat desencant. Malgrat que s'ha disfressat d'un gran procés de participació, la CUP ha estat incapaç d'atreure grans figures socials a l'estil Carmena, Colau o Dolors Sabater a Badalona. Al final, es presenta com la CUP, però amb un altre nom. Serà difícil que, veient encapçalar la llista en Lluc Salellas, cap comú federalista badi i acabi regalant-los el seu vot. I si es tracta d'exvotants d'ERC o del PSC, la cosa seria ja de triple tirabuixó carpat. Només aconseguiran que els ara avergonyits pares socialistes votin els fills. I poc més.
Del 2015 fins avui, el sector sobiranista ha perdut altaveus. Ha desaparegut Súmate, aquella associació que pretenia «colar» que hi havia castellanoparlants que volien la independència. També s'han deixat pel camí bona part del centre cristianodemòcrata, cada vegada més a prop del PSC. I l'ACN i Òmnium tampoc no tenen una estratègia unitària.
Salellas compta amb el benefici que en el seu bàndol l'acompanyen la pitjor dirigent de la història de Girona, que ja ha quedat a la memòria col·lectiva com l'alcaldessa del megàfon, i de l'altre costat, una exjove promesa d'ERC que va passar desapercebut quan va ser regidor de Girona i que tampoc ha fet un gran treball com a senador. Pocs al·licients independentistes per recuperar l'embranzida.
Temes
Prem per veure més contingut per a tu
Comentaris
Veure comentaris