Val la pena ser honest?

Es una simple pregunta o qüestionament que cal fer-nos en aquesta societat en què vivim, amb la sensació que no tenim temps de pair ni idees ni projectes, i en la qual sembla que la vida és viure sempre en la provisionalitat. Afortunadament les persones honestes, que inspiren la seva vida a fer el bé, practicar la justícia, complir amb les seves obligacions i fer la seva feina de manera responsable són les que mantenen viva l'esperança d'arribar a tenir una societat més decent, més solidària i justa. Aquest tipus de persones mereixen confiança i credibilitat ja que són com el ciment que manté unides les diverses peces que integren la nostra convivència. Però cal dir que aquestes persones moltes vegades no són ni ben tractades, ni degudament reconegudes. La promoció i defensa de valors o virtuts com la bondat, la veracitat, la justícia, la sinceritat o la prudència generen tranquil·litat de consciència i felicitat als que les practiquen, però també generen problemes i enveges que perjudiquen aquestes bones persones. I podríem posar molts exemples coneguts.

La mentida, la falsedat, la manca de coherència o la deshonestedat no tenen mala acollida a la nostra societat, malauradament. Quasi ningú posa en qüestió que davant els tribunals s'utilitzi la mentida o simples trampes o tergiversacions de la realitat, sense que els que així actuen s'avergonyeixin o s'immutin, com si això fos una cosa normal i correcta. Quasi ningú es qüestiona la manca d'ètica dels que obtenen beneficis tergiversant proves i falsejant la realitat davant els tribunals, o de les administracions sovint perjudicant persones innocents i afavorint decisions lamentables, que no responen a la realitat, sinó que es fonamenten més aviat en les simples formalitats.

No és d'estranyar que ja a l'antiga Grècia, com explica Aristòfanes, un pare piadós i excel·lent persona, bon ciutadà, responsable, honest i bo s'hagués qüestionat, acudint a un santuari, si havia fet bé educant el seu fill en els seus propis principis de justícia, honestedat, pietat i bondat, perquè, segons explicava al déu corresponent, ell veia que a la societat triomfaven més aviat els mentiders, els falsos, els injustos i els que en lloc de treballar pel comú ho feien pels seus propis interessos i benefici.

En començar un nou any val la pena prendre consciència que la societat serà millor i més justa si cadascú de nosaltres actua amb honestedat i treballa responsablement practicant la prudència, la sinceritat, cercant la màxima justícia, que és ­inseparable de la veritat. La societat necessita els valors i virtuts per evitar que sigui una selva d'individus insolidaris, i poder avançar junts, solidàriament i honestament. Bon any 2019 per a tots els lectors.