No se'n parla gaire perquè era un acte estúpid i intranscendent, però al final la seva pròpia estupidesa l'ha convertit en notícia. Em refereixo al que l'Ernest Maragall, de professió germà, i la Marta Rovira, de professió fugada, volien dur a terme en un carrer de Ginebra, i que va ser impedit per la policia.

Com que la Rovira no havia demanat permís no va poder parlar en públic, cosa que ens estalvia als catalans passar la vergonya d'escoltar-la repetir les burrades habituals. Per tant, res es pot dir del contingut del seu discurset, exactament el mateix que en podríem dir si l'hagués pronunciat en tota la seva plenitud. Hi ha polítics, la Rovira n'és la quinta essència però a Catalu­nya n'anem sobrats, que aconsegueixen que no hi hagi cap diferència entre pronunciar un discurs o callar com una tomba, el resultat és el mateix.

Sovint, de camí cap al diari, trobo dues senyores que prediquen les virtuts de llegir la Bíblia. Mai no he vist ningú que els faci cas. Imagino que aquesta mateixa pinta feien en Maragall i la Rovira al carrer de Ginebra, però a diferència de les senyores de la Bíblia, ells no tenien permís. Si la prohibició hagués tingut lloc a Espanya, haurien practicat el victimisme que tant agrada als catalans. En ser a Suïssa, s'han hagut d'enfrontar a la crua realitat: no són ningú i desperten idèntic interès que dos sonats predicant en la via pública en favor de la secta del Minotaure, si tal cosa existeix. La policia suïssa no va prohibir l'acte perquè atemptés contra res sagrat, ni perquè d'allà en poguessin sortir paraules que atiessin a la revolució, ni perquè cap ciutadà suís tingués el menor interès en què pretenien dir una senyoreta de cabell arrissat i aspecte ploraner i un ancià de panxa prominent i mirada extraviada, dos totals desconeguts. No hi ha cap atac a la llibertat, ni cap conxorxa contra Catalunya. No. Se'ls fa fora del carrer simplement perquè molesten. Maragall i Rovira no feien res més que molestar els suïssos. I punt.

Si algú estimés la Rovira i l'Anna Gabriel, així com als que les visiten ocasionalment, com Maragall, Presidentorra i d'altres, els aconsellaria que aprofitessin l'estada a Suïssa de la manera que més els convé: a Zuric tenen consulta els millors psiquiatres.