10 de abril de 2019
10.04.2019
Diari de Girona

Cartes

10.04.2019 | 00:16
Cartes

Els veïns del Pla de Palau de Girona
Núria bonet malàs girona
Els veïns del barri de Palau de Girona tenim un problema.
El CAP que ens pertoca és el de Montilivi, per la qual cosa el fet d'anar al metge ens suposa tota una excursió.
Si hi hem d'anar a peu tenim una mitjana d'uns 40 minuts (si ets mitjanament jove).
Si hi anem amb bus, n'hem d'agafar 2, el primer, de Palau al centre de la ciutat, i un segon, del centre a Montilivi.
Si hem d'anar-hi MB cotxe (no tothom condueix) cal sortir una hora abans per poder aparcar.
Tenint en compte que hi ha molta gent gran, seria possible obrir una línia de bus més directa de Palau al CAP Montilivi?
Perquè, si suggereixo que s'obri un CAP a Palau tal com es va proposar fa molts anys, estic parlant d'un impossible?


Una necessitat
Maria Ureña Poch
Pel que es veu, les tribus urbanes han desaparegut. Els anomenats gòtics: caracteritzats pel color fosc i la mort; els hipsters: sempre presumint de barba; o bé els punks: uns apassionats de les crestes de colors i els pinxos. Crec que la societat no s'adona que en el fons tots som uns clons vestits de Zara. Aquell que surt una mica de la línia perquè li agrada ser diferent és criticat a l'instant. Això crec que és degut al fet que tothom ha perdut la seva identitat i cada dia més intentem assemblar-nos a algú i no ens preocupem d'intentar ser qui realment hem de ser. Si ens hi fixem, ningú ens ha ensenyat a sortir d'allò que anomenem «ser normal». On us heu amagat, tribus? Torneu, perquè us tornem a necessitar.


Romanitzacions
SALVADOR TARRADAS GUALTA
El castellà és la més llatina de totes les llengües romàniques. Això s'explica pel fet que la romanització d'Hispania es va produir en dues fases independents, separades per 218 anys. La primera es dugué a terme en un context estrictament bèl·lic. Els germans Escipió van passar de llarg tot el territori de la futura Catalunya. El seu únic objectiu era aturar els cartaginesos, apoderar-se de les riques mines del sud i expandir la seva influència cap al centre i nord-oest. El llatí que parlaven aquests militars i civils establerts era clàssic, arcaic –amb reminiscències etrusques–, formal, rigorós, propi de les classes altes.
Per contra, la segona romanització es produí al segle I, en el context de la Pax romana. Els colons arribats parlaven un llatí demòtic, més modern, informal, popular, ple d'argot propi de la soldadesca i empeltat de les llengües bàrbares. Aquesta fou l'arrel de la qual brotaren l'occità, català, francès, llengües italianes, romanès, romanx i, en part, el galaicoportuguès. Posteriorment, el castellà es va anar apropant a les llengües esmentades, però mantenint sempre la seva idiosincràsia: absència de l'essa sonora com en el llatí; de vocals obertes; d'apòstrofs; i l'ús de mots d'etimologia llatina arcaica com, per exemple, miedo, enfront de por, paura, peur; comer, enfront de menjar, manger, mangiare, manance; hablar, enfront de parlar, parler, parlare; pájaro, enfront d'ocell, oiseau, ucello; oído, enfront d'orella, oreille, orecchio, ureche, orelha.
Aquests fenomens lingüístics podrien explicar l'aïllament del castellà respecte de les altres llengües europees, fins la conquesta d'Amèrica. També pot ser una explicació de la gran dificultat que tenen els castellanoparlants per aprendre i pronunciar correctament les altres llengües romàniques i les germàniques. I, sobretot, podria explicar per què des de Carles III fins avui dia tots els poders absolutistes i totalitaris espanyols han tingut la dèria d'imposar el castellà com a llengua única de l'estat. Finalment, el nacionalisme espanyol sempre ha professat una gran devoció envers la seva romanització i la hispanització; l'una duta a terme amb l'àguila i l'espasa i, l'altra, amb la creu i l'espasa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook