Tots som a Madrid

Que tres consellers del govern català s'hagin gastat uns 6.000 euros en viatjar un parell de dies a Madrid per assistir al judici no ens hauria de sorprendre. Al revés, ens hauria d'enorgullir veure que els nostres representants ni mengen entrepans de calamars ni s'allotgen en pensions del carrer Carretas, sinó que viatgen com a prínceps. I que aquests diners no surtin de la seva butxaca, sinó dels pressupostos, és doble motiu d'orgull, ja que confirma que tenim uns representants que, altra cosa no sabran fer, però estalviar per fer-se un raconet el dia de demà ho tenen ben après.

Segur que a Ester Capella, Laura Borràs i Damià Calvet ni els va passar pel cap la possibilitat de pagar-se el viatge. Un no cobra 110.000 euros anuals per dilapidar-los anant a fer-se una foto a l'entrada del Tribunal Suprem. Això es paga a part. Ja que té com a únic objectiu que almenys una part dels catalans cregui que realment hi ha un govern al capdavant del país, deixar-se veure a les portes del Suprem ha de ser una feina remunerada. Dietes a banda, per tant espero que després de sufragar-se el viatge i l'estada a Madrid amb càrrec a tots els catalans, passin a Tresoreria el tiquet dels àpats.

Això és el més important. Carregar al compte de tots els catalans un dinar al Lardhy -si és que existeix encara- o un sopar a l'Asador Donostiarra, ve a ser com si tots hi hem menjat una miqueta, ni que sigui per delegació. Els treballadors mai no hi podrem accedir, però ja que per altra cosa no serveixen els consellers, almenys que puguem dir que gràcies a la seva gana, a la seva joie de vivre i a la seva barra, tots hem tastat els millors restaurants, hem dormit als millors llits, hem degustat els millors gintònics, hem follat les millors putes i hem viatjat en primera. O no són els nostres representants?

Falta conèixer encara les despeses de Presidentorra i altres consellers que van viatjar a també a Madrid. Estic segur que no ens sentirem decebuts amb ells, que hauran complert també amb el mandat popular, que no és altre que fer-nos sentir adinerats com ells.

Si volen fer-nos creure que ens jutgen a tots quan en jutgen uns pocs, també ens poden fer creure que tots mengem al DiverXO quan uns pocs s'hi atipen. Això va de crèduls.