Cartes

Jesús Domingo Martínez Girona

Enllaçar sempre ha estat una activitat positiva, una activitat d'ajuntar-se amb els altres per aconseguir alguna cosa bona que un de sol no pot assolir, però que sí que pot si s'ajunta amb d'altres. Fins i tot entrellaçar té el sentit de formar un conjunt homogeni a partir de coses diverses. Els llaços de sang, els llaços que permeten lligar, fomentar amistat o amor, ajuntar, connectar, però sempre amb respecte cap a l'altre, sense envair, ni aclaparar.

També hi ha llaços que se ce­nyeixen a si mateixos, que t'envolten i t'esgoten, perquè es tanquen i no et deixen sortir. S'utilitzen per fer trampes, estendre un llaç a uns altres, enganyar amb una presumpta felicitat que, un cop acceptada, no et deixa viure, et sents atrapat, impossible sortir-ne, sense greus mals de cap i pèrdues.

Quin és el llaç que ens uneix? A cadascú li toca triar mentre pugui quin llaç li convé i quin el pot perjudicar, perquè de vegades no es pot ni respirar, una vegada que t'has ficat dins i els has acceptat. Hi ha llaços que atrapen i llaços que ajuden a connectar millor amb els altres, compartir, no discriminar, no pensar que són els altres els que tenen la culpa de tot, si t'has deixat enllaçar per algú que t'ha enga­nyat.

Et recordarem, Àngela

M. Dolors Bancells i Marta Pascual girona

Les cartes als lectors acaben de perdre una gran persona i una bona escriptora. Parlem de l'Àngela Ferrer, que el 4 de juny se'n va anar al cel. Després de dos mesos de malaltia, entre la vida i la mort, va poder més la segona opció.

L'Àngela era una bona amiga, mai oblidava enviar-me un poema el dia del sant i el del meu marit. Ara els guardarem encara amb més afecte. Les seves antigues alumnes la recordaran perquè era una excel·lent professora de català. Persona amb una gran cultura. La seva gran saviesa l'ha repartit donant classes, escrivint sense parar i formant a gran quantitat de persones que s'enduen d'ella un gran tresor. Presidenta del Roble, els seus articles eren referents a temes diversos ben elaborats i tocaven temes molt actuals. Tampoc podem oblidar la seva faceta poètica, els seus poemes a diversos concursos o com a jurat.

El seu amor per en Ricard, el seu marit, el seu fill i com d'orgullosa estava de la seva nora. Deia: «Quin bon encert va tenir el meu fill de trobar-la». Ara des del cel estarà rient de veure el que diem. La meva família la trobarà a faltar. Però sempre et portarem al nostre cor.

Portbou, l'habitatge i els serveis socials

Josep M. Loste i Romero portbou

El poble de Portbou, que al meu entendre també forma part de l'anomenada Catalunya buida, a banda de les qüestions tradicionals, com són la seguretat, el tren, el turisme i Walter Benjamin, en aquests moments pateix dos problemes greus: l'habitatge -la manca d'habitatge digne i assequible, tot sabent que els qui cerquen un lloguer normal han de marxar del poble- i la gestió dels serveis socials. Portbou té moltes possibilitats, moltes riqueses naturals i paisatgístiques, moltes oportunitats de modernitzar un turisme que no acaba d'arrencar; de tota manera no disposa de recursos humans adients, de gent mínimament qualificada, amb coneixement de llengües estrangeres, per gestionar un turisme diferent i més sofisticat que el model de sol i platja dels anys 60 i 70 del segle passat. D'altra banda, també manca una mà d'obra i uns quadres per gestionar uns serveis socials difícils i complexos; de tota manera, també necessitaria que els professionals de l'assistència social del Consell Comarcal restessin més temps al poble.

Pluja fina

Jaume Paradeda Pla Riudarenes

La pluja fina és aquella que, si no hi pares atenció, quan te n'adones, t'ha deixat ben xop. El procés català és com una pluja fina que va caient des del 2010 sobre l'estat espanyol sense que ningú li faci cas, i ara ja estan fent tard per aixoplugar-se. Els presos polítics, als quals en Llarena volia atemorir, resulta que després del llarg període de presó preventiva estan més combatius que mai. Per altra part, en Puigdemont, exiliat, detingut i absolt per la justícia alemanya, ha aconseguit burlar els obstacles que l'estat espanyol intentava imposar al Parlament Europeu perquè li barressin el pas, i ja el tenim dins, acompanyat del conseller Comín i negociant estratègies amb altres parlamentaris europeus. Tot això que està passant es deu al fet que tots aquests anys han sigut molt generosos amb una pluja fina de vots favorables al procés. Ja m'agradaria veure si aquests polítics/es tan bel·ligerants del PP, Cs i Vox, després de passar un període de presó com estan passant els que ells han etiquetat com a colpistes, es ­mantindrien tan serens com ho fan els nostres representants del Govern català. No defallim! Serenitat, paciència i vots a les urnes sempre que en tinguem ocasió. Pluja fina.