13 de juny de 2019
13.06.2019

la peixera

13.06.2019 | 00:42

Entre la cultura analògica i la digital s'ha establert ja un oceà d'incomprensió. Un abisme. Tot i que la digital va néixer de l'analògica i durant un temps van romandre juntes, es va produir després una mena de deriva continental que va separar pares de fills. Els que es van quedar en el món antic van a vegades als penya-segats des dels quals encara s'albira l'univers digital i miren les seves costes amb nostàlgia del futur. Però també des de les platges del món nou s'observa el continent antic amb enyorança del passat. La cibernètica no ha aconseguit acabar amb la malenconia, un sentiment d'enorme implantació encefàlica.
De vegades, es coincideix en un tanatori amb gent de les dues ribes. Encara informatitzades, aquestes institucions no tenen la lleugeresa pròpia de l'univers millenial. Allà tot és pesat, com els cossos dels cadàvers, als quals els tanatoesteticistes crepen els cabells i maquillen com als actors d'un cabaret de Berlín als anys 20. Acabada la funció, els parents tornen als seus continents respectius, separats entre si per un immens mar de líquid amniòtic habitat per fòssils vivents com la lamprea. A aquest mar donaran després les cendres d'uns i d'altres. Allà es barregen les dels morts joves i les dels vells. Sembla que són molt apreciades pels peixos sense mandíbula que no han evolucionat des del plistocè.
Ignoro si hi ha ja tanatoris millenials, però he vist programes de televisió d'aquesta època, no tots en els canals de pagament. Paradoxalment, els canals de més audiència són encara de caràcter analògic. Aquesta temporada triomfa Supervivientes, amb una representant del món vell, de nom Pantoja, Isabel Pantoja, descendent potser dels Pantojas que van formar part de les expedicions marítimes que van descobrir Amèrica. Pantoja passa en aquest programa necessitats analògiques que posen els pèls de punta. La realitat és molt estranya. Un no es cansa d'observar-la, tot i que com més l'observa, més observat se sent per ella. Com ens passa amb el difunt al qual hem vingut a acomiadar i al qual se li acaben d'obrir els ulls a l'altre costat de la peixera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook