25 de juny de 2019
25.06.2019

Marx, Sacristán. 200 anys després

24.06.2019 | 22:56

El mateix dia del passat 5 de maig de 2018 se celebrava el segon centenari del naixement de Karl Marx a la Soas University of Londres, que organitza un congrés Marx 200, en què va intervenir el ministre en Economia a l'ombra i mà dreta de Jeremy Corbin, líder dels laboristes britànics John Mac Donnell, el marxista més popular i odiat pels dretans del Regne Unit. Va fer una polèmica conferència titulada Al segle XXI: el marxisme com a força pel canvi avui. Entre molts homenatges, exposicions, etc., la més gran exposició europea sobre Marx l'acull el museu de la seva ciutat natal, Trèveris, a Renània-Palatinat, que s'ha inaugurat per algú tan poc marxista com l'actual president de la Comissió Europea, J. C. Juncker.

En aquest article no parlarem de Marx, ni dels seus llibres, que recomanem tots. Sinó dels seguidors. A continuació, comentaré dues notícies sobre el perill de ser marxista a Europa. A Noruega, cada dia més reaccionària, fa uns anys una ultradreta assassina 69 joves de les Joventuts Socialdemòcrates cridant «Morireu avui, marxistes!».

Fa poques setmanes a l'exsocialista Xina avui neocapitalista, burocràtica de partit únic, llegim a la premsa, Xina persegueix, empresona uns estudiants marxistes que defensaven uns obrers que protestaven, etc.

Ha sigut una fantàstica casualitat que durant la setmana que es commemorava els 200 anys del naixement de Karl Marx, servidor, com sempre, ha llegit algun bon assaig, el titulat Manuel Sacristán: razón y emancipación, estudi dirigit per Jacobo Muñoz i F. J. Martín, dos reconeguts professors deixebles de Sacristán, un dels més importants pensadors marxistes espanyols que podia anar al costat d'autors marxistes com els historiadors anglesos Williams, Hobsbawm, Anderson, Engleton, Berger; italians com Gramsci, Della Volpe, Negrí; alemanys com Lukacs, l'Escola de Frankfurt, americans com Jameson, J. Petras, Wallestein; francesos com Vilar, Aethuser, Balibar, Soboul; egipcis com E. Said i S. Amir; catalans com Nin, Marini, G. Muñoz, J. Fontana, Montalbán; espanyols com Sacristán, Rendueles, P. F. Fuey, G. Panton.

Sacristán ha sigut traductor introductor a Espanya dels grans clàssics del marxisme occidental, des de Marx, Engels, Luckacs, Gramsci, Benjamin, etc. Si Sacristán va traduir tants autors en castellà fou per culpa de la seva militància comunista com a dirigient del PSUC i pel seu constant compromís polític social, amb els moviments d'estudiants i obrers antifranquistes i fou diverses vegades represaliat i finalment expulsat com a professor de la Universitat de Barcelona, com va passar amb tants altres intel·lectuals crítics com Aranguren, Valverde. Sacristán, com part dels joves nascuts des dels anys de la República a la Guerra Civil espanyola amb inquietuds culturals progressistes, que van llegir a fons les obres completes d' Ortega y Gasset i de Miguel de Unamuno, naturalment en castellà.

En el cas gironí, pel poderós entorn nacional catòlic, els futurs intel·lectuals i artistes anaren al seminari durant uns anys. Com: Aragó, Comadira, Güell, Casero, Terricabres. És curiós que d'una família de l'Opus Dei, com la dels germans Nadal, cap anés a estudiar al Seminari on el seu adorat mestre Modest Prats impartia classe i que els inspirà a llegir en català a la ultrareacció conservadora liberal Josep Pla. Mossèn Prats i el doctor Estela foren els principals introductors del nacionalisme català i el cultiu de la seva llengua i literatura, com també els monjos de Montserrat. I més l'esquerra: D. Escuder, M. Costapau, J. Fàbrega, Salellas (pare) i Sellés.

Per aquest motiu a Girona, les idees marxistes socialistes foren tan minoritàries, sols a través de la Bandera Roja esdevingueren amb gent com E. Carbonell, Creixans, Coromines, i Bep Marquès i servidor, que formaren el Grup Praxis 75, inspirat a l'obra per l'altre Marquès, l' Enric, des de París i Llagostera. Menció a part mereixen els vells comunistes del PSUC, PCC Àngel Serradell, Miró, J. Córdova i entre els més joves destaquen Jordi Navarro i el seu llibre República i ecologia. I menció especial als mestres professors Sebas Parra, Miquel Blanch, Joan Colomer, els tres darrers intel·lectuals gironins, obertament marxistes, internacionalistes i socialistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook