Bloqueig i repetició?

Dos mesos després de les eleccions legislatives, que van atorgar al PSOE la victòria electoral (per primera vegada, des de 2008), el panorama que ofereixen els partits a l'opinió pública és inesperat: tal com va passar després dels comicis de 2015, per primera vegada treu el cap el fantasma d'una investidura fallida i d'una possible repetició electoral (que tindria lloc al novembre). Com s'ha arribat a aquest punt?

En primer lloc, per la manca de pressa i l'excés de confiança de l'actual president del Govern en funcions, el socialista Pedro Sánchez. El seu còmode triomf a l'abril i les possibles aliances que s'obrien (a la seva esquerra, després que la militància socialista li cridés «Amb Rivera, no», durant la nit electoral) feien albirar un pacte amb Podem i amb partits nacionalistes (com el PNB) que, si no en primera votació, sí li garantissin la seva investidura en una segona (on només calen més vots a favor que en contra i no una majoria absoluta).

No obstant això, el bloqueig del diàleg entre Sánchez i el líder de Podem, Pablo Iglesias (que exigeix ??entrar a l'Executiu, una cosa a la que Sánchez es nega) i el fet que tant PP com Ciutadans es neguin a facilitar la seva elecció amb una abstenció (el que ha provocat una crisi en la formació d'Albert Rivera), alimenta la hipòtesi d'una investidura fallida al juliol, que obligui a convocar eleccions al setembre, si ningú modifica les seves postures. Sánchez creu que la por a repetir farà que els líders canviïn (Vox i Podem són els que, a priori, haurien més a perdre), però ja vam veure en 2016 que no té per què ser així. Tot i que no hi ha mal que per bé no vingui: hi ha qui creu que és bo que no hi hagi Govern, perquè no tirin endavant propostes que portin més perjudicis que beneficis, al sofert votant.