Compres insegures a Internet

Al llarg de molts anys de dues dècades, des de diferents angles empresarials i institucionals ens prometien una garantia -ara ben demostrat que no era tal- de la seguretat implícita en les transaccions i pagament d'adquisicions fetes en portals d'internet. I els consumidors, a poc a poc uns, encara de manera més lenta uns altres, ens vam anar enganxant al comerç electrònic, sobretot de bitllets d'avió i d'estades en hotels. I també a la banca electrònica, gairebé imposada pels bancs per reduir despeses de personal i oficines físiques.

El tema d'aquest tipus de seguretat a internet ha estat, de fet, una mena de camp de batalla en el qual la majoria d'empreses i organitzacions van unir les seves forces enfront de la desconfiança dels consumidors finals. I sembla que la batalla la van guanyant aquelles, «per golejada» si em permeten un símil esportiu.

No obstant això, amb el pas del temps transcorregut des d'aquells primers anys, els consumidors ens hem anat assabentant que la suposada seguretat era simplement això: una suposició. I hem pogut saber que les nostres dades personals i bancàries no sempre estan segures en el ciberespai després d'haver-les introduït una vegada en algun web. En definitiva, les nostres compres en Internet no són tan segures com pretenen fer-nos creure.

De proves n'hi ha. Molts lectors i moltes lectores probablement han hagut de fer canvis de password o fins i tot han rebut una targeta de crèdit o de dèbit nova per un problema del banc o d'una empresa.

Més enllà de les situacions personals que molts coneixem, la prova més contundent sobre la manca de seguretat total a internet és que dues de les empreses més grans pel que fa a tot el món del sector turístic, la nord-americana Marriott i la britànica British Airways, han estat recentment sancionades per no haver protegit adequadament les dades dels seus clients. De milions de clients dels establiments de Starwood -que va ser absorbida per Marriott- en el cas de l'hotelera. I de molts milers de consumidors en el cas de la companyia aèria del Regne Unit, a la qual li van «robar» fins i tot els codis de seguretat de les targes del seus clients. Vull recordar també que una filtració de dades de clients la van patir els de la filial britànica d'un banc català.

I acabo: no deixa de tenir certa «gràcia» -tot i que no la té la inseguretat de les dades- que l'organisme regulador del país del Brexit s'hagi acollit al reglament de Protecció de Dades de la Unió Europea per imposar multes milionàries.