Pilar Rahola no ha marxat, l'han tret

Pilar Rahola diu ara que vol temps i silenci per escriure un llibre, però a Pilar Rahola se l'han llevat de sobre a TV3. Pilar Rahola era una imposició d' Artur Mas, sobretot a TV3 i també, tot i que amb més matisos, a La Vanguardia. Feia temps que Esquerra denunciava la presència bolivariana de la Bacallanera a la televisió pública, i suggeria que l'excés no només podia ser corregit, sinó que havia de ser-ho. Feia temps, també, que el director de TV3 esperava el moment de fer els canvis oportuns, i finalment ha tingut la valentia de fer-los. No era fàcil. Els comissaris polítics no eren escassos, ni tenien poc poder. Hauria estat més fàcil fluir amb el corrent del riu.

L'argument que ha prevalgut no és que Pilar Rahola fos massa convergent, o massa independentista, sinó que és massa vulgar, massa xarona, i desprestigia qualsevol causa que pugui representar, i és sota aquest convenciment que finalment s'ha pactat el principi d'estratègia per a la seva sortida. És mentida que Rahola hagi demanat aquesta reducció de jornada. És mentida que vulgui deixar de sortir tant a la tele per marxar a viure fora de Barcelona per escriure un llibre. I és mentida que per escriure llibres com els que escriu la Pilar calgui marxar de la ciutat: cal marxar-ne, en tot cas, per procedir en la intimitat a l'acte humiliant de llegir-los.

Pilar Rahola va ser primer una imposició personal de Mas i després, més vagament, de l'entorn de Puigdemont, que ha amenaçat el Grup Godó amb retirar-li les ajudes si en prescindeix. Al Grup Godó estan horroritzats amb les columnes de la Pilar, però moltes vegades el Màrius Carol m'ha dit que té por de l'efecte Galinsoga i que ha estat amenaçat en aquest sentit, i no pas poques vegades. Pilar Rahola té una presència orgànica tant a TV3 com a La Vanguardia. Tant és així, i tant política és la seva presència, que «per compensar» el que li treuen, se li ha imposat a El Terrat -que produeix el FAQS- que li pagui encara millor la col·laboració que hi té cada dissabte. Són infinits els tentacles de la sinistra maquinària. És infinita la barra, la gasiveria, la bossa o la vida, de qui va pel món fent-se la partisana.

Els intel·lectuals del procés són orgànics. Qui no té una presència veneçolana a TV3 té -salvant les distàncies- una càtedra Josep Termes pagada com a impost revolucionari per tots nosaltres, com és el cas d'aquest insult a qualsevol universitat, i a qualsevol intel·lectualitat, que fa dir-se Agustí Colomines, cim de la mediocritat, totalitari a sou de totes les desgràcies, fosc ressentiment del filferro de punxar fems per veure si ja són secs. Intel·lectualitat orgànica, comprada a preu d'escàndol. Quin desveri de fills sense pare. Per aquest preu haurien pogut fer una tria més endreçada. On vas a parar, amb aquests xofers de tot, baixos cotxers dels més depriments estables.

A TV3 li ha costat, però finalment ho ha fet, i ho ha fet bé, i és important que la casa hagi entès que no era una concessió a Esquerra, ni a Espanya, sinó al més elemental sentit de la pròpia dignitat, que tant malmenen els orgànics, i més si a sobre criden com si tinguessin una parada a plaça. Hi ha una estètica per a cada moral. I una dieta: no és gens estrany que la Pilar sigui mig vegetariana.

Els babaus de pèssim gust que encara i d'alguna manera puguin sentir-se commoguts pel suposat abrandandament amb què defensa la causa de la llibertat nacional, cal que prenguin nota de com la seva resposta a la retallada no ha estat defensar la seva feina, ni la seva dignitat, ni la llibertat d'expressió ni cap altra llibertat, sinó parar la mà encara una mica més, una mica més encara, i acabar d'esprémer la mamella pública. Sense cap vergonya, sense cap rubor, l'organitzadora de paelles patriòtiques és una sangonera. Qui va pagar aquells escamarlans? Nosaltres.

És una mala notícia per al constitucionalisme que TV3 hagi per fi reaccionat contra Pilar Rahola. És una pèssima notícia per a Espanya, que de tota manera encara té infiltrats en les files enemigues tan invencibles en la demolició com Salvador i Pere Cardús, Xevi Xirgo, Vicent Partal o aquella monja peronista i folla. El director de TV3, desempallegant-se ni que només sigui parcialment de la Bacallanera, ha dutxat l'independentisme i li ha obert un tros de cel a l'esperança de poder comptar per fi amb una inspiració més lúcida, menys indigent, més fèrtil i que faci passar menys vergonya als maulets de bona fe.

M'esperava una mica més de valentia, per part de la Pilar, una mica més de nervi, de tremp, encara que només fos pel rebot histèric, insofrible, que té. Però tampoc sé per què m'ho esperava, exactament, si el fil conductor de les causes que la Pilar defensa -des de Catalunya fins a Israel- són els molts diners que a canvi rep.

De què queixar-te, doncs, Pilar, si El Terrat et paga més?