Cartes

«Fer país», ai!

Jordi Pausas París

Helena Cambó, filla del polític i mecenes Francesc Cambó, l'any 1999, va ser nomenada acadèmica de número protectora de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. En l'acte del seu ingrés va llegir el discurs Marullus, l'home del retrat de Botticelli. Des de l'any 2012 és membre del Patronat d'Honor del Museo del Prado i patrona del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El Retrat de Michele Marullo Tarcaniota va ser adquirit per Francesc Cambó (1876-1947) el 1929. Durant uns anys la pintura va ser a la casa de Cambó a la Via Laietana. En reconvertir l'edifici en un hotel, el Museu Nacional d'Art de Catalunya en sol·licità la cessió, però finalment es donà la prioritat al Museo del Prado, que l'exhibí entre el 2004 i el 2016, fins que la família va trencar l'acord de cessió amb la pinacoteca madrilenya.

El citat retrat -ara en venda- va ser pintat per Botticelli el 1491 i passà a ser propietat de la família Cambó des de 1929. Declarat Bé d'Interès Cultural pel Govern espanyol el 1988, és una pintura inexplotable. La pintura, l'últim Botticelli en mans privades, va ser taxada pel Govern espanyol en 60 milions d'euros, i podrà ser exhibida a Londres gràcies a un permís d'exportació temporal concedit per la junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric.

Amb tot això, potser fora oportú que algun mecenes amb veritables ganes de «fer país» l'adquireixi per cedir-lo al MNAC -penjat a la muntanya de Montjuïc, malaguanyat, insuficient i arraconat com un qualsevol museu de províncies. Fóra l'ocasió per conscienciar d'una vegada per totes la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-lo al centre de la ciutat, i fer-lo accessible -i culturalment eficaç- a la ciutadania, seguint l'exemple de l'alcalde Maragall, que manà construir el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) a quatre passes de la Rambla...

La gota freda

Lluís Torner i Callicó Girona

D'aquest fenomen, dit de «la gota freda», de tant en tant, a principis de la tardor, se n'esdevenia algun cas, en determinats llocs, però sense la virulència dels que s'acaben de donar; són els de: Balears, València, Alacant, Almeria i Múrcia. Aquests esdeveniments són un senyal d'alerta dels possibles efectes d'aquest fenomen, que està essent objecte de creixent preocupació: el canvi climàtic.

La calor, aquest estiu, ha arribat a uns màxims extraordinaris, la qual cosa, barrejada amb la creixent pol·lució ambiental, formen part dels factors que intervenen en aquesta transformació climàtica.

Es tracta d'un avís de la mare naturalesa, que ens dona una alerta, a la humanitat sencera, que si no posem fre a la contaminació de l'ambient, cada vegada s'aniran donant més casos, com els que hem esmentat abans. Per consegüent, cal que tots en prenguem bona nota, cadascú en la part que li pertoca. I si els governants dels diferents estats no s'hi impliquen d'una manera seriosa i ferma, caldrà manifestar-nos, fins a aconseguir que actuïn al respecte abans no sigui massa tard. Que ja ho és una mica.

Mentrestant, hem de solidaritzar-nos amb els habitants d'aquests llocs que han patit les lamentables conseqüències d'aquests forts embats de la natura. Per a ells demanem ajuts, de tota mena, el més ràpid possible, per poder-se recuperar, fins allà on puguin, del dur tràngol que estan patint. Vagin per a ells els nostres millors desitjos d'ànim i fortalesa d'esperit.

El fòrum sobre la marca turística de natura del Ripollès no se celebra dijous que ve, com publicàvem diumenge a la pàgina 16, sinó que va ser dijous passat.