Cuina i menjador

Un dels avenços, canvis i millores que es poden observar últimament és l'entrada i atenció dels més joves a la cuina, amb bona disposició de passar les beceroles i practicar, que seria un preàmbul per després progressar en la investigació casolana o qui sap si una excel·lent sortida professional. Quan ja es té una certa edat cal reconèixer que a la nostra infància tot aquest desplegament educatiu en gastronomia i restauració era impensable.

Amb nens i nenes de 5 a 12 anys s'ha realitzat una activitat molt educativa, que és un goig de recordar-la aquí. A un centre cívic del barri de Gràcia, a Barcelona, uns educadors han obert una cuina per ensenyar, en temps de vacances escolars. El tema, ben combinat amb un natural repàs de geografia, era «cuina internacional». El dia que es preparaven unes pizzes es parlava d'Itàlia; la gran varietat de fruites tropicals conduïa a saber coses d'Àfrica; les tortes mexicanes anavan bé per traspassar l'Atlàntic. Aquella iniciativa suposava que abans d'entrar a la cuina s'havia de passar pel mercat, on s'aprèn que no és qüestió d'arribar i moldre, sinó que cal mirar, distingir, apreciar, tant la maduresa d'aquelles peces de fruita com aquells ulls d'un peix que poden revelar la qualitat de la peça. És de bon imaginar que aquella mainada, que havia treballat el seu propi àpat, es mereixia el goig d'una satisfacció molt especial.

La cuina és un art que es fa racionalment, amb imaginació i coherència i molts ingredients més. És una obra de cultura, elogiable d'ensenyar-la. Actualment la presència de gent jove, i molt jove, a la cuina ja és un fet molt benvingut i celebrat.

Posats a la cuina, i ara a l'àmbit dels adults, cal deixar constància de l'èxit de TV3 amb el seu programa Joc de cartes, de temporades repetides. Entrant a les cuines es poden apreciar les bones arts de l'el·laboració intel.ligent i professional, tot un pòsit de saber fer que defineix una qualitat i una estimació de l'ofici. És clar que en el concurs de restaurants també hi poden aparèixer les males arts d'algun restaurador que cobdiciosament fa una estratègia bruta, pensant en el suculent premi en metàl·lic; en cas de persistir aquesta malsana picardia seria un retret per fer al programa.

L'oferta i la realitat de la cuina catalana, de renom ben conegut, ens condueix al menjador. Als menjadors, en plural. Tots els mapes comarcals en presenten una immensitat. Una sala de menjador diumenger és un banc de proves de la convivència. Aquí es podria dir que el turisme de proximitat hi ha fet estralls. Quan va començar a pujar el nivell de vida general i quan va augmentar el número de turistes i visitants, les estances de molts menjadors de classe mitjana es varen convertir en punts d'alta concentració humana que es poden reconvertir en granges amb estovalles i coberts, lloc de cridòria que va augmentant amb els successius entrants. El dirigent d'aquell negoci ha apurat de mala manera l'espai destinat a taules, i el gremi corresponent no li ho controla.

L'acte social de sortir a dinar amb família o amb amistats sol fer-se difícil quant a l'aspecte de la comunicació oral, normal.

Cuina i menjador, socialment inseparables, s'haurien de complementar més en tot. La cuina catalana, categòrica, reconeguda amb qui sap quantes distincions, podria posar atenció en la seva conseqüent sortida al menjador i aspirar a l'estrella de la tranquil·litat i serenitat a l'hora de l'àpat.