07 de octubre de 2019
07.10.2019
Diari de Girona

L'Espai Cràter, un revulsiu per al futur de la Garrotxa

07.10.2019 | 06:00
L'Espai Cràter, un revulsiu per al futur de la Garrotxa

L oblidada comarca de la Garrotxa finalment surt als papers. A finals d'agost, el Consorci Forestal de Catalunya denuncià que el Pla Especial de Protecció de l'Alta Garrotxa, que ampliava els usos de terrenys fins ara dedicats a l'explotació forestal i a la ramaderia a d'altres activitats esportives i turístiques per donar més vida i rendiment econòmic al territori, incomplia amb l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, aprovada l'any passat. Els propietaris, representats pel Consorci, rere una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, li anunciaren que, juntament amb les associacions de propietaris forestals de Camprodon i l'Alta Garrotxa, presentarien esmenes a la totalitat del Pla, del qual ja s'havia demanat la retirada el passat mes de maig. El període d'al·legacions acabava el 30-IX, i ara s'està en espera de la resolució d'aquestes, que pot durar entre cinc i sis mesos, de manera que no s'espera l'aprovació del Pla fins al març del 2020.
D'altra banda, dijous vinent, 10-X, s'ha de presentar el projecte arquitectònic i museístic de l'Espai Cràter d'Olot, un dels objectius més ambiciosos i debatuts abans de les eleccions municipals, contra el qual s'oposen ERC i la CUP. Un projecte elaborat pels guanyadors del concurs –l'estudi Baena Casamor, en col·laboració amb Anna Codina i associats i amb PGI Energy-Eficiència energètica– que ha tingut un cost de 154.000 €.
Espai Cràter ha de ser un equipament que expliqui el fenomen vulcanològic, així com el patrimoni natural i cultural de la Garrotxa, amb la finalitat d'esdevenir un veritable pol d'atracció turística com mai no ha existit ja que esdevindrà l'aposta museogràfica més important de la història de Garrotxa. Per tant, prendrà el relleu de l'actual Museu dels Volcans de la ciutat d'Olot, que ha estat realitzant aquesta feina des de l'any 1991 a la Torre Castanys del Parc Nou, la qual podrà dedicar-se a altres activitats. Des del sorgiment del projecte es va dir que se seguiria prioritzant l'estratègia educativa (molts centre d'ensenyament d'arreu de Catalunya visiten la zona volcànica d'Olot), tot plegat adaptat a les necessitats socials, educatives, culturals i científiques del segle XXI i que l'estratègia d'equipaments seria definida per la ciutadania a través d'un procés participatiu.
El passat agost Xevi Collell, coordinador de l'Espai Cràter, explicà l'equipament en grans línies als grups municipals. Serà quasi invisible des de l'exterior. Un parc boscós ocuparà l'espai situat sobre un centre d'interpretació, que travessarà una part del volcà Puig del Roser. Així, els visitants podran gaudir d'una visita a l'interior d'un volcà natural i alhora podran tenir experiències artificials similars a una erupció volcànica.
L'arquitecte Toni Baena, de l'estudi Baena Casamor, guanyador del concurs per redactar el projecte executiu arquitectònic i museogràfic de l'Espai Cràter, ha executat la proposta, amb les col·laboracions esmentades, en tres mesos i mig de temps. «Volem que Olot continuï com un espai de gran fortalesa i de gran comunió amb la natura», assegurà. I va explicar que faran una gran esquerda lineal entre la plaça de braus i el cementiri. Als extrems de l'esquerda hi haurà l'entrada i la sortida. Els accessos seran similars als de l'actual parc de Pedra Tosca, a les Preses, i a la del bosc de la Fageda d'en Jordà, a Santa Pau. En un costat, en forma d'un enorme apèndix rodó, hi haurà la sala principal. Serà on els visitants podran viure les experiències de les erupcions volcàniques, entre altres coses. Serà un museu multisensorial similar a l'exposició Vincent Van Gogh, al Port Vell de Barcelona, o l'exposició Immersió de Monturiol, al Museu Marítim de la Ciutat Comtal.
L'espai principal serà prou gran i profund per tenir un entresolat que ubicarà el centre de documentació. També han previst una sala polivalent que servirà de suport a l'espai principal. A més, hi haurà vestíbul, espai comercial, sanitaris i tota la resta d'elements d'un centre d'interpretació previst per atraure els turistes que visiten els volcans i els boscos de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però passen de llarg per Olot, perquè pensen que ja han vist tot el que hi podien veure. Ara no serà així. Altrament, Xevi Collell va explicar la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament d'Olot i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera. El conveni vincula els vulcanòlegs Joan Martí, Adelina Geyer, Xavier de Bolós i Llorenç Planagumà a l'espai. La idea és dotar-lo de rigor científic.
A l'espera dels Plans de Foment, l'Ajuntament d'Olot ja té garantit un ajut FEDER de 1,7 M€, el de la Diputació de 920.000, un altre FEDER de 200.000 euros demanat pel Consell Comarcal i una subvenció de 30.000 per a una caldera nova. Amb totes aquestes subvencions el projecte de l'Espai Cràter serà finançat en gairebé un 80% per capital extern al consistori. En el ple de l'Ajuntament del passat 29 d'agost, l'alcalde, Josep Berga, va explicar que en la seva superfície serà un parc urbanitzat d'uns 4.000 m2, amb elements geològics, vegetals, florals, culturals de de la zona; la part subterrània, amb els equipaments esmentats, tindrà una temperatura d'ambient basada en energia geotèrmica. El cost de l'edifici serà de 3.060.000 € i el de la part expositiva, 1.097.00 €, un total de 4.157.000 €. L'Ajuntament haurà de finançar entre un 23% i un 24% del total, una xifra equivalent al cost de la part expositiva, que pot minvar si es rebessin altres ajuts. Les obres començarien al gener del 2020 i s'hauria d'inaugurar a finals de l'estiu del 2021.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook