El nou mapa de girona

Fa pocs dies, el Govern espanyol va publicar les dades demogràfiques corresponents a l'any 2018. El titular era molt preocupant. No només neixia menys gent de la que es moria sinó que la xifra de naixements era tan baixa que ens havíem de desplaçar a l'any 1935, quan la població espanyola era molt menor a l'actual. La crisi demogràfica que vivim no només no es frena sinó que s'accelera. Espanya només creix gràcies a la immigració; si no, any rere any, aniríem perdent població ja que estem molt per sota (1,2 fills per dona) de la taxa de reposició.

Més enllà de les causes, que són moltes però que es poden resumir en el fet que no s'ha fet res en els darrers anys per incentivar la natalitat, el que més m'ha interessat és l'altra dada que donava l'estadística oficial: el mapa dels naixements ens assenyala el dinamisme territorial.

I és que l'INE no només va donar les dades del darrer any sinó que ens va donar les dades des del 1996, per territoris i municipis. Podem analitzar, doncs, la variació vegetativa de tot el territori municipi per municipi.

Des d'aquest punt de vista, analitzant les tendències, el panorama encara és més desolador i els titulars més preocupants. En el 80% dels municipis ha mort més gent de la que ha nascut en els darrers vint anys. Si mirem el mapa, l'Espanya buida té tres característiques molt importants: centre i nord d'Espanya, municipis petits allunyats de les grans infraestructures i territoris on no hi ha una atracció migratòria a través de sectors econòmics com el turisme o l'agricultura.

Hi ha dos fets que també són rellevants: la frenada del creixement de les grans ciutats (continuen atraient gent però no a les famílies que volen tenir fills, segurament pel tema del preu de l'habitatge) i la puixança dels municipis residencials de l'entorn de les ciutats i sobretot, la força de les ciutats mitjanes. Aquestes característiques que es veuen en àmbit estatal, també les veiem en àmbit català i en àmbit gironí.

Si analitzem la tendència del creixement vegetatiu a les comarques gironines, veiem que hi ha certes tendències molt clares i que tenen a veure amb les claus que hem comentat abans.

La primera conclusió és que hi ha dues Girones. La Girona que creix i la Girona que decreix. A nivell territorial veiem que el creixement es produeix al centre, al sud i l'est de la demarcació i el decreixement al nord i a l'oest. La costa i l'AP-7 com a sinònims de creixement i l'interior i el Pirineu com a sinònims de decreixement. Hi ha una Girona que a més del creixement poblacional també creix vegetativament i una altra que decreix per ambdós motius.

Pel que fa a les principals ciutats de la demarcació, només Salt, Girona, Figueres, Banyoles, Lloret, Roses, Castelló d'Empúries i Torroella tenen un creixement important; en canvi, altres ciutats com Olot, Ripoll o Ribes de Freser o s'han frenat o tenen un decreixement vegetatiu en els darrers vint anys.

És important assenyalar el dinamisme demogràfic de l'entorn de la ciutat de Girona, on la majoria de poblacions tenen un creixement alt, segurament provocat pel desplaçament de famílies joves cap a poblacions residencials a l'entorn de la capital. En l'altra àrea urbana, la de Figueres, aquest situació no s'acaba de produir. Hi ha un creixement més gran a la ciutat que als municipis de la seva corona, llevat d'Avinyonet de Puigventós, però en canvi el creixement es produeix a pocs quilòmetres. Roses i Castelló d'Empúries.

Més enllà de la tendència de les dues darreres dècades és interessant fixar-nos més en el darrer any, ja que després del boom migratori dels darrers anys que ja s'ha frenat és interessant veure si hi ha canvis de tendència o aquesta es manté des de finals dels noranta. I aquí sí que veiem novetats.

En primer lloc, veiem que la tendència general es manté: els qui han perdut població o han crescut poc en les darreres dues dècades, continuen decreixent d'una manera més intensa, però comencem a veure canvis que marquen una nova tendència. Salt, Figueres i Girona tenen un creixement molt fort en el 2018. Tenen un saldo positiu de 191, 158 i 218, respectivament. En canvi, Olot té un saldo negatiu de 76 o Ripoll de 45 persones.

Però el que és més significatiu és la frenada o el decreixement de la costa. Així Lloret en el darrer any només creix en 68 persones, Roses en 20, Palafrugell en 6 o Castelló d'Empúries en 7. Altres municipis com Blanes, Palamós, Banyoles, Tossa, l'Escala, Platja d'Aro o Sant Feliu de Guíxols tenen un decreixement vegetatiu en 83, 58, 14, 6, 7 persones, respectivament.

Les grans ciutats de l'interior es reforcen i mantenen el creixement per la seva capitalitat, pel pes migratori i per la seva bona connexió i la costa comença a intuir un decreixement que es pot incrementar en els propers anys.

Però més enllà de les grans tendències territorials, veiem petits casos en els que la seva especialització econòmica ha suposat un dinamisme procreatiu important. La Jonquera ha tingut un creixement vegetatiu de 33 persones el darrer any. Torroella de Montgrí de 19 i Puigcerdà de 18. Municipis petits molt diferents entre sí però enfocats en activitats econòmiques molt concretes.

Sense que ens n'adonem s'està dibuixant un nou mapa de les comarques gironines, que no és el mateix que el de les darreres dècades. Ens dibuixa una àrea urbana de Girona molt potent, una Figueres molt dinàmica, una interior que o s'especialitza o perdrà població, una costa més pensada en la jubilació que en l'atracció de jovent, petits pobles dinàmics i un futur brillant per als pobles referents en activitats econòmiques concretes. Sens dubte, un futur diferent.