Prioritats

El nou govern recentment constituït ha dit que vol ser el govern del diàleg, diàleg entre els agents socials per pactar un nou contracte social, diàleg entre autonomies per pactar una reforma territorial i diàleg intergeneracional per pactar reformes de futur. A més, caldrà encarar problemes concrets provinents de males gestions anteriors com és l'embolic judicial. Fins aquí les intencions totes elles bones i ben intencionades. És bo que un nou executiu tingui uns objectius ambiciosos però queda el dubte de si podran dur a terme aquests objectius donada la correlació de forces al Congrés dels diputats.

Crec que Sánchez és bastant més consistent del que sembla tenint en compte alguns canvis d'opinió que ha protagonitzat. M'explico. El meu director de tesi m'explicava que hi havia dos tipus de catedràtics, els que quan tenien un alumne brillant el despatxaven perquè no els fes ombra i els que se sentien contents de tenir alumnes molt millors que ell mateix perquè així deixarien un departament de més qualitat. Aplicat a la política diria que hi ha dirigents que fan governs de segones figures per poder sobresortir (no tenen prou lideratge per atrevir-se a ser presidents de governs forts) o els que volen els millors perquè resolguin els problemes. Sánchez és òbviament dels segons (com ha demostrat amb el govern anterior i l'actual) i, per això, li dono un marge de confiança. A part dels ministres d'UP que poden donar forma al nou pacte social que necessita el país, ha nomenat una ministra d'exteriors que pot jugar un paper important en el tema dels acords comercials (Brexit o la lluita comercial entre EUA i Xina, sempre en el marc de la UE), un ministre de justícia prou reconegut en medis judicials o un Illa que és un bon gestor pel tema sanitari a més d'un reconegut coneixedor del món independentista.

En l'estructura del nou govern les vicepresidències asseguren àrees fonamentals com són l'economia, la social, la política i la mediambiental. Penso que totes elles són temes cabdals. Hi ha una altra pota de gran transcendència com és la tecnològica-digital perquè la societat en la qual hauran de viure les generacions futures serà una societat molt diferent. O ens hi anticipem i comencem a afrontar els reptes que comporta o difícilment estarem treballant per les generacions futures. El Govern ha fet èmfasi en el tema però afrontar els reptes de la digitalització-robotització així com la lluita contra el canvi climàtic (noves energies, nova mobilitat, etc) requereix no sols canvis socials profunds i noves regulacions, sinó un pla de recerca potent. En els grans objectius del nou executiu he trobat a faltar un pla de recerca ambiciós no sols per afrontar aquests reptes sinó per modernitzar i desenvolupar Espanya.

Faig un incís per parlar de recerca. Espanya dedica a la recerca una quantitat molt inferior a la mitjana de la UE. Quan hi va haver la crisi econòmica del 2007, Alemanya i França van augmentar el seu pressupost de recerca (respectivament, en un 40 i un 20%) mentre que Espanya el va baixar. A dia d'avui no hem fet més que recuperar la inversió del 2007. Un cop em van dir que certs països podien dedicar més a recerca perquè eren rics i els vaig respondre si no seria al revés, potser alguns països són més rics perquè havien invertit en recerca, en plans ambiciosos, durant anys. Demanaria al nou govern que ho tingui present. La recerca ha sigut la maria d'uns pressupostos que quan hem estat en temps de bonança s'ha estirat per encongir-se cada cop que ha apuntat una crisi. Les dades del 2015 són eloqüents: Espanya va dedicar a recerca un 1,22% del PIB mentre que la mitjana de la UE era el 2,02. El món investigador crec que estaria d'acord amb que el que es demana no és passar de cop al nivell d'Alemanya, sinó un primer augment per posar-nos al dia (arribar prop de la mitjana europea) i un pacte d'estat perquè (com en les pensions) el pressupost de recerca tingués un augment petit però mantingut en el temps (cosa possible perquè representa un % petit del PIB). Això permetria una política de recerca a llarg termini, preparar gent i fer plans de futur sense estar a mercè de les crisis econòmiques o dels canvis de govern. Més enllà de si ha de situar-se amb universitats o en un ministeri diferent cal que es tingui clar que la recerca és un tema molt important, que es necessita un pla ambiciós i que ha de comportar accions de diferents àmbits, ha de ser un pla interministerial.

No serà fàcil portar a terme el programa perquè crec que requereix suports diversos i el govern només té el suport dels que van votar la investidura i encara alguns d'ells són relativament volàtils. En el programa del nou govern i la seva voluntat de diàleg ha d'haver-hi també la voluntat d'arribar a acords amb els populars i ciutadans. Ja sé que són difícils (també ho era un acord amb ERC) però el Govern s'hi haurà d'esforçar perquè, sense acords transversals, molts temes no tenen solució. PP i Ciutadans tampoc crec que puguin mantenir-se en l'actitud que van tenir en el debat d'investidura si no volen alimentar Vox. El passat del PP durant els governs Zapatero no em fan sentir optimista però s'ha d'intentar i no pot ser un aspecte menor si es vol reeixir. Ciutadans crec que faria bé de canviar d'actitud. Els partits que volen representar un centreliberal han de saber jugar les cartes que tenen i la història dels partits liberals europeus crec que demostra de forma aclaparadora que quan han volgut emular la dreta han perdut la seva identitat. El darrer ingredient és el paper que volen jugar els independentistes. El tema no és fàcil d'escatir però ho intentaré en propers articles.