Torra no diu res, Torra no fa res

Quim Torra es moria de ganes de destituir Pere Aragonès i qualsevol conseller que portés les sigles ERC. Estava a les seves mans i no ho va fer. El president de la Generalitat també desitjava destituir Roger Torrent de la mesa del Parlament. Això, òbviament, no estava a les seves mans i, per tant, tampoc ho va fer. Torra hauria volgut destituir qualsevol que mogués la cua a Esquerra Republicana. Ell i el seu escuder a la mesa, Josep Costa, treien fum el dia que ERC va trencar la coalició de govern i va impedir el vot del president a la cambra. La indignació a les files de JuntsxCat semblava indicar que la reacció seria monumental. Fins i tot, el dia que Torra va convocar la compareixença sense preguntes, alguns auguraven un trencament total -Damià Calvet es va afanyar a cancel·lar Tribuna Barcelona per assistir a l'escabetxada- i no va passar res. Res. Ni una destitució, ni un cessament, per petit que fos; algun retret i poca cosa més. Les paraules del president eren buides i ni el que semblava una cessió fàcil a Esquerra ?bah, deixarem que aproveu els vostres pressupostos?, podria no produir-se. Per no fer, no va exercir el que és la seva principal atribució; convocar eleccions quan a ell li doni la gana. Va dir que ho faria, però no ho va fer i així pot continuar fins al dia de la sentència final.