El dietari

L'ornitòleg Jordi Sargatal m'indica el punt exacte d'una carretera vella i perduda, actualment tallada, on poder contemplar l'espectacle més gran que durant aquesta estació de l'any es pot assistir a l'Empordà: la bellugadissa dels estornells. Al vespre, centenars de milers d'aquests ocells joguinegen pels cels dels Aiguamolls abans d'ocupar i envair els arbres de les rambles i places dels pobles empordanesos. I aquest és l'epicentre d'observació.

En aquesta carretera tallada, de Castelló d'Empúries, em trobo una trentena de persones i les seves càmeres amb uns objectius grans com canons disposats a immortalitzar aquesta postal alienant. Cada dia, a parir de les 17.30 de la tarda, els estornells ens ofereixen coreografies impossibles que, amb l'Albera de fons i amb un cel rogent impressionant, converteixen el moment en quelcom apocalíptic.

És emocionant el silenci. Només se senten els llunyans però immesurables crits dels ocells i les ràfegues de les càmeres. Durant més de mitja hora assistim a un espectacle natural inenarrable, fins que de sobte s'esfumen fent un picat com si marxessin cap al centre de la terra.

Diumenge - Brigada del Salabret

Des de fa temps segueixo a Twitter la Brigada del Salabret, que és un reduït grup de persones de Girona que es dedica netejar els espais naturals de l'entorn. Anava a dir desinteressadament però no és cert perquè en realitat tots hauríem d'estar interessats a eliminar les defecacions modernes amb què plastifiquem el nostre planeta més immediat.

Aquests dies la Brigada del Salabret ha tingut més protagonisme perquè més gent s'ha prestat a netejar la llera del Ter després el pas del Gloria, però habitualment són pocs per la ingent feina que hi ha. És més aviat un escamot o una secció, que no pas una brigada o un batalló. No és gens fàcil el procés interior que cal fer per decidir dedicar part del teu temps a un compromís d'aquestes característiques. Requereix conviccions raonades.

Dilluns - L'independentisme criogènic

Carles Mundó ha presentat avui a Girona el seu llibre El referèndum inevitable. L'exconseller és actualment un dels principals ideòlegs d'ERC. Jutjat en el judici del Suprem contra l'1 d'octubre, ha retornat al seu ofici d'advocat. Però Mundó continua essent una de els persones més influents i escoltades dels i pels republicans, com demostra la gran afluència i el tipus de públic, avui al saló de descans del Teatre Municipal de Girona, reservat només per les grans presentacions de llibres. Mundó, com ERC, s'està convertint en un teòleg del nou independentisme, que es podria anomenar l'independentisme congelat... en estat criogènic.

Dimarts - Corrupció

Només el 10% dels suposats casos de corrupció que han arribat a l'oficina Antifrau de Catalunya provenen de Girona. El director d'aquesta oficina dubta que aquí hi hagi menys corrupció i ho atribueix a que hi ha menys denúncies. Ho ha dit durant la presentació a Girona de l'exposició sobre els 10 anys de funcionament d'aquest ens (ara ja són 12 anys).

La mateixa Oficina Antifrau és la constatació de com de letal i sistèmica és la corrupció perquè, durant la meitat de la seva existència, va estar dirigida per un jutge dedicat a conspirar contra partits polítics, institucions i persones, i que s'ha demostrat que va cobrar milers d'euros de forma il·lícita. La institució que lluitava contra la corrupció amb un corrupte al capdavant durant la meitat de la seva existència. La impossibilitat de vigilar el vigilant.

Dimecres - No rendir-se

L'antic regidor de Mercat Municipal i Seguretat Ciutadana de Portbou Quiqui Ábalos ha aconseguit que l'Audiència de Girona desautoritzi el jutjat de Figueres que va arxivar la denúncia contra dos guàrdies civils que, per l'ànima autoritària d'un dels dos, el van reduir, emmanillar i detenir quan intentava mediar en un conflicte menor. Durant aquests anys Ábalos no s'ha rendit i ara l'Audiència accepta aclarir si hi va haver detenció il·legal i lesions per part dels guàrdies. Aquells mesos que el PP va fer creure a alguns desaprensius vestits de verd que a Catalunya tot ho podien fer, com ara detenir de forma arbitrària i violenta un regidor que, a més a més, havia estat Policia Nacional.

Dijous - Paper mullat

Les ordenances d'una ciutat són l'exemple perfecte per explicar a un nen el significat de l'expressió paper mullat. Girona impulsa una nova ordenança de tinença d'animals que preveu multar amb 1.500 euros aquells que portin gossos a passejar en zones enjardinades, els que no recullin els excrements o els que no portin una ampolla d'aigua per dissipar els pixats.

Tot allò que, per exemple, incompleixen un grup d'arrogants que observo des de fa anys en un parc de davant de casa i que mai he vist que s'hi acosti un sol agent per multar o recriminar res. Les ordenances d'un ajuntament sempre han estat simple propaganda perquè no hi ha ni capacitat ni intenció de fer-les complir.

Divendres - Em demano els Stones

La patronal dels bars, la Fecasarm, fa una de les propostes més calamitoses dels últims temps: privatitzar les Barraques de Girona, organitzant-les en un recinte tancat, fent pagar i prohibint l'entrada als menors de 16 anys. Una proposta delirant que consisteix a convertir un dels fenòmens populars més grans de Girona -encara que desdibuixat pel pas dels anys- en un negoci ordenat, polit i ultraliberal per beneficiar bars i restaurants que, des de fa un cert temps, sembla ser que hagi de ser l'únic horitzó econòmic de la ciutat.

La patronal de l'oci no es conforma a intentar una opa hostil contra la festa major de la ciutat, sinó que també s'atreveix a suggerir una programació com si això fos Cap Roig o Peralada. Com si la ciutat no tingués un auditori i altres espais. Fins i tot s'atreveixen a dictar el cartell: Serrat i Sabina, Estopa i Rosalía. Jo em demano Rolling Stones!