De los cobos «versus» Trapero (judici a la cúpula dels mossos , i II)

Hipòtesi del coronel Diego Pérez de los Cobos, nomenat coordinador dels tres cossos policials per a l'1-O del 2017 (declarà a l'Audiència els passats 27 i 28-I): els ME van muntar un operatiu amb una parella a cada centre electoral del tot ineficaç per aparentar enganyosament que es complia l'ordre de la magistrada del TSJC d'impedir el referèndum donant per substantiu el que era adjectiu: que la jornada havia de transcórrer sense alterar la normal convivència ciutadana i desatenent les instruccions de Fiscalia. La seva actuació va dirigir-se a permetre celebrar el referèndum i tota la responsabilitat va ser del major Trapero, el qual, a la Junta de Seguretat del 28-IX, s'havia alineat amb les postures de Puigdemont i l'1-O envià als centres parelles de ME (binomis) de seguretat ciutadana, mal equipades, i no d'ordre públic. Res a dir contra Ferran López: no el considerava la mà dreta del major i, per això, el substituí amb el 155.

Declaracions de Trapero i del seu segon, Ferran López (aquest declarà els passats 29 i 30-I): es van complir escrupolosament totes les interlocutòries de Fiscalia la 1/17, la 2/17 del 8-IX («Vam recollir 172 atestats amb requisa de material»), la 3 del 14/IX («Demanava un pla d'actuació dels tres cossos; ME el presentà el 21 i l'esmenàrem posant més efectius, com se'ns havia demanat»), la 4 del 22/IX («S'hi nomenava coordinador Pérez de los Cobos, que la vigília ja s'havia enganxat amb Trapero a la reunió a Fiscalia, perquè veia que la coordinació havia de sorgir dels organismes que ja teníem com el comitè policial»), la 5 del 25/IX («Vam alçar 2.283 actes i vam identificar un miler de persones»), la 6 del 26-IX («Exigia tancar centres de votació i establir un perímetre cent metres al voltant mantenint-lo, cosa que ens provocà molts dubtes i una consulta»), la 7/del 27-IX... I el mandat de la magistrada que cessava les actuacions de Fiscalia. I es van complir tots els acords de coordinació d'enviar un binomi de ME, els quals, en cas necessari, requeririen els serveis d'ordre públic de les FCSE. (Lòpez en demanà 223 a primera hora del matí de l'1-O sense obtenir resposta. I cada dues hores comunicava amb el coordinador!)

En les dues primeres setmanes del judici a la cúpula dels ME es dirimia on era veritat davant d'aquestes dues possibilitats. Què va passar, realment? Segons De los Cobos, davant la inacció, passivitat i ineficàcia de ME, entre 8 i 9 del matí es trencà la coordinació i les FCSE van actuar per iniciativa pròpia sense dir-ho als ME, que se'n van assabentar al migdia, en una reunió del major amb la magistrada al TSJC. Però De los Cobos mateix havia declarat que els agents de les FCSE s'havien alçat a les 4 de la matinada i cada unitat havia anat al lloc que li pertocava. (I això era força abans d'entre les 8 i les 9 del matí!) I al TS, molts agents van declarar que hi havia hagut reunions la vigília, cosa que deixava el coronel a l'ungla dels cavalls.

La hipòtesi d'aquest articulista, després d'haver seguit tot el judici al TS i les dues primeres setmanes d'aquest, és que el fet que la concentració del dia 2O-IX davant la Conselleria d'Economia es qualifiqués de «tumultuària» va ser un muntatge posterior als fets. (La GC va concedir una placa d'agraïment a la unitat d'ARRO dels ME que va actuar durant l'escorcoll d'Unipost el 19-IX.) «Ni aquell dia, ni després dels fets de l'endemà a Economia, el meu interlocutor de la GC, el coronel Mariano Martínez, ens va retreure mai l'actuació de ME», digué F. López. També va ser un muntatge a posteriori la inacció, passivitat i ineficàcia dels ME el matí de l'1-O. De los Cobos, el 30-IX, sense esperar a veure l'actuació dels ME, ja havia fet tot un altre muntatge d'intervenció de les FCSE per pròpia iniciativa, amb el vistiplau del secretari d'Estat J. A. Nieto, a qui en aquesta darrera intervenció responsabilitzà d'haver ordenat les càrregues policials. Ell sí que va aparentar coordinar-se amb els ME, sense fer-ho, perquè, com va repetir enèsimes vegades, «no se'n refiava». Aquest «engany» de De los Cobos, tanmateix, les defenses no van pas temptejar de provar-ho, potser conscients del fet que la magistrada que presideix el judici és esposa d'un alt càrrec de la GC. La sentència, sigui quina sigui, tornarà a ser una sentència covarda pel fet que els magistrats no van voler arribar fins al fons d'aquesta situació ni de les irresponsabilitats en què havia incorregut De los Cobos.

Quan el dimecres 29-I el fiscal Rubira, interrogant displicentment Ferran López, li va fer explicar que a Prefectura (l'equivalent català de Jefatura) es treballava en equip, eximia Trapero de decisions personals. Si el dilluns 20 Trapero denominà «barbaritat» les conclusions de la comissió del procés constituent de l'any 2016, els passats 29 i 30, López, la seva mà dreta, explicà que des de Prefectura es considerà un «horror» posar un plet contra fiscalia i que mai no havien estat a favor del referèndum. Per això van demanar les reunions amb membres del govern del 26 i 28, després de la segona de les quals anà a explicar-ne el contingut al coordinador (cosa que De los Cobos havia negat). Se sentien amb «desemparament governamental». Quan la lletrada Tubau demanà a De los Cobos per què els comanaments de les FCSE havien refusat d'anar al Centre de Coordinació dels ME respongué que allò era una ratera per justificar la seva actuació. «I no podia ser una expressió de transparència?» «Potser sí.» (No hi havia cap interès metropolità de seguir l'actuació dels ME.) López ho lamentà. Cada petit atac del fiscal mereixia una resposta contundent: «Vam dedicar 90.000 hores de ME durant l'1-O; mai més hem tornat a fer un operatiu així». Volia passar comptes? Els ME l'1-O van tancar 134 col·legis, al marge dels 239 que no van permetre obrir. Els binomis, dels quals s'esperava més afectivitat, van clausurar 24 centres. I es va permetre d'explicar la diferència entre els agents de seguretat ciutadana dels d'ordre públic. «Si als primers els féssim fer el paper dels segons seria com si els manéssim fer de submarinistes sense haver-hi estat entrenats». Quan la lletrada Tubau acabà, la inconsistència de les acusacions contra el major i les contradiccions de De los Cobos eren evidents per a qui les volgués veure. Voldrà el tribunal? Ja ho deia Virgili: Felix qui potuit rerum cognoscere causas («Feliç el qui pot saber la veritat de les coses»).