El coronavirus de la Costa Brava

Durant els darrers mesos, la declaració d'estat d'alarma derivada de l'emergència sanitària provocada per la covid-19 ha centrat l'atenció de tothom, ha provocat el confinament massiu de la població i ha suposat la suspensió i paralització de tots els terminis administratius i també dels procediments judicials.

El coronavirus ens ha sotmès a un veritable estat d'excepció i ha provocat que les administracions públiques centressin els seus esforços en la lluita contra l'emergència sanitària l'adopció de mesures de protecció, el finançament per a EPIs i per a recerca i investigació de la vacuna immunitària.

Però mentre tot això passava, mentre la societat estava pendent de l'emergència sanitària, tothom ha oblidat i ningú ha lluitat contra una emergència tan greu com aquella: l'emergència climàtica.

Mentre tothom estava confinat i els terminis administratius suspesos, SOS Costa Brava ha denunciat que hi ha un altre coronavirus que ataca la Costa Brava, un altre coronavirus que també és mortal, i és letal per als ecosistemes, per al paisatge i per al patrimoni natural. El coronavirus de seguir urbanitzant, edificant i destruint els bellíssims paratges del nostre estimat litoral.

Mentre la vida econòmica se suspenia i la població quedava confinada, les obres d'urbanització han continuat, i fins i tot han accelerat el ritme a Begur, amb la destrucció del vessant de muntanya de sa Riera com a conseqüència de la promoció de 52 habitatges i a la pedrera de s'Antiga que segueix amb el procés de desfiguració del paisatge al front litoral d'aquesta preciosa població.

I a Cap Roig, a Calella de Palafrugell, amb la construcció de l'Auditori amb afectació directa al castell declarat BCIN. Qualsevol persona que avui s'encimbelli al castell de Begur i miri en qualsevol direcció, ja sigui a Nord, Sud, Llevant o Ponent, podrà contemplar el desolador paisatge saltejat amb fins a 10 immenses grues de la construcció.

I la sorpresa de SOS Costa Brava ha estat que, en ple confinament, i malgrat la suspensió de terminis, els ajuntaments han continuat aprovant projectes i atorgant llicències d'obres. És per això que SOS Costa Brava va convocar un acte de protesta davant dels ajuntaments de Palafrugell i Begur, i a Palamós, davant la pineda de la Fosca, per denunciar que malgrat la paralització formal d'expedients, el consistori de Begur, el 28 d'abril de 2020, havia atorgat una nova llicència d'obres per edificar al paratge de Montcal, que afecta un hàbitat d'interès comunitari i una zona inclosa a l'EIN Muntanyes de Begur.

Va denunciar el fet que l'Ajuntament de Palamós havia aprovat i començava a licitar les obres del camí de ronda i havia publicat també l'aprovació del Projecte d'urbanització de la pineda de la Fosca permetent la implantació futura de dos grans blocs de 43 apartaments i 12 parcel·les unifamiliars.

Front a això, durant aquest temps en canvi, no es contestaven cap de les denúncies i escrits d'al·legacions de les entitats (a Begur la denúncia de Montcal, a Palamós l'oposició a les obres projectades al camí de ronda, o a Palafrugell la impugnació de les obres de l'Auditori de Cap Roig, la denúncia contra les obres de la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc, les al·legacions contra el Projecte d'urbanització d'Aigua Xelida o la petició de modificació puntual presentada amb suport de 8.500 signatures per preservar els retalls de bosc que queden en aquest paratge.

En definitiva: dues diferents vares de mesurar en funció dels interessos concrets: silenci i paralització davant les denúncies de les entitats de defensa del territori i continuació de les obres i atorgament de noves llicències i autoritzacions pels interessos econòmics.

I SOS Costa Brava denuncia que davant de l'emergència urbanística, davant la greu situació d'alarma i de perill del litoral gironí, els ajuntaments costaners segueixen sense fer res, sense canviar el rumb i sense adoptar cap mesura ni de prevenció ni de protecció.

SOS Costa Brava denuncia que el coronavirus de la Costa Brava són també els plans urbanístics vigents. Uns plans que si no es modifiquen permetran la destrucció i pèrdua de tots els darrers retalls de boscos a tocar de les cales del nostre preciós litoral.

I es destruirà la pineda a primera línia de la Fosca a Palamós, que és el darrer pulmó verd d'aquest espai costaner, qualificat com a urbà i que permetrà la seva completa urbanització i edificació.

Es destruirà la darrera pineda de la platja del Canadell, a Calella de Palafrugell, que és un polígon de sòl urbà i s'hi podran implantar 50 habitatges.

S'afectarà el bosc de la riera de Mas Llor a Tamariu, on es poden construir un complex d'habitatges i un hotel, o els retalls forestals d'Aigua Xelida, afectats per 33 xalets de luxe i un hotel, o els suros, alzines i pins de la muntanya de Sant Sebastià de Llafranc, afectats per 17 nous habitatges.

Es perdrà també irreversiblement la pineda de Castell-Platja d'Aro situada entre la desembocadura del Ridaura i la Marina, on es preveuen 400 nous habitatges. I les valuoses pinedes mediterrànies sobre dunes de la platja de Pals amb prop de 1.000 nous habitatges.

O els Olivars de la delicada cala d'Es Calders a Portlligat i el paisatge de pedra seca amb olivets de s'Oliguera a Cadaqués.

O la franja encara forestal entre Port de la Selva i Llançà des del far de s'Arenella, l'entorn de cap de Bol, el polígon de Roses 2, la pineda de Palandriu o la de la Farella a Llançà i tants altres indrets.

I és evident que l'únic «EPI», l'únic «equip de protecció col·lectiu» contra aquest coronavirus urbanístic és la modificació puntual dels planejaments municipals per salvar les darreres pinedes i retalls de bosc del nostre litoral.

Fins quan continuaran aquests ajuntaments impassibles, permetent la pèrdua i transformació de tota la Costa Brava? Fins quan no reaccionaran?

Cal adoptar mesures d'emergència pel coronavirus de la Costa Brava. I els nostres ajuntaments hi tenen responsabilitat directa.

Confiem que els responsables municipals estaran a l'atura de la gravetat de la situació. Estan en perill el medi natural i el paisatge, que són patrimoni de tothom.