En contra de l'IMV

Fa dies que estic preocupat. Tothom mirant en una direcció i jo en sentit oposat. Diuen que quan vas per l'autopista i veus que tots van en direcció contrària, el més probable és que siguis tu el que vas en la direcció que no toca. Doncs per això estic preocupat. Les últimes setmanes he llegit moltes opinions i articles a favors de l'ingrés mínim vital. I totes favorables, positives, engrescadores. I jo ho veig com un dels pitjors nyaps fets en els últims anys. Que ja és dir. Deixin-me que m'expliqui.

Segons la Seguretat Social l'ingrés mínim vital és una prestació, o sigui una ajuda, dirigida a prevenir el risc de pobresa i l'exclusió social de les persones que viuen soles o en unitats de convivència i no tenen els recursos econòmics bàsics. A part del vell lema «No em donis peix, ensenya'm a pescar», intentaré exposar el motiu pel qual considero que aquesta nova prestació el que produirà és un efecte contrari al que pretén solucionar.

Hi ha molts estudis i experiències fetes, d'agafar individus de forma aleatòria, donar-los un diners extres mensualment i comprovar al cap d'uns mesos que el seu nivell de vida ha millorat. És evident. És com si et toca la loteria. Els diners no fan la felicitat però et treuen preocupacions. En aquests moments de crisi sanitària i econòmica no cal donar gaires explicacions de la millora personal que comporta l'augment d'ingressos econòmics, però això no significa que aquesta nova ajuda, l'ingrés mínim vital, pugui tenir efectes positius. Anem a veure-ho.

Fem un experiment de ficció. Imaginin que un barri del seu municipi, com el Pla de Dalt d'Olot, o Montjuïc de Girona, o els Pavos de Blanes, o el Camp dels Enginyers de Figueres, i que tots els veïns d'aquests barris cobressin uns 500 euros mensuals addicionals. I només els que viuen en aquests barris, per tant, la resta de veïns d'Olot, Girona, Blanes... no tinguessin la paga extra. És evident que els ciutadans dels barris afortunats només dirien coses positives de la iniciativa, que molt bé, que ara sí que es pot viure, que ja era hora, i els polítics satisfets, fotografies a tort i a dret, i portades als diaris. Però ara imaginin que una persona d'aquests barris, diguem-ne afortunats, canvia de residència a un altre barri de la ciutat. Automàticament perdria l'ajuda econòmica. I si un ciutadà que vivia en un barri qualsevol canvia la residència a un habitatge del barri afortunat, doncs començarà a cobrar l'ajuda. Al cap d'uns mesos podrem veure que el preu dels lloguers d'aquests barris afortunats començaran a pujar, ja que el propietari pensarà que, si per venir a viure aquí té més capacitat econòmica, doncs jo puc posar el preu una mica més alt. I al cap d'un temps, mesos o anys, la gent tindrà disponible la mateixa quantitat de diners, ja que l'augment d'ingressos haurà anat a parar a l'augment del preu de l'habitatge, sigui en forma de quotes hipotecàries o de lloguer.

Si féssim l'exercici imaginatiu no només a uns barris en concret sinó a tota la població, de Catalunya o d'Espanya, podem veure d'una forma clara que l'augment que hi hauria de preus, i en particular de l'habitatge seria important. Això comportaria que els grans beneficiats serien els grans tenidors, o sigui les persones o empreses que tenen una quantitat molt important d'habitatges en lloguer o de venda. Que tenen milers i milers d'habitatges. O sigui, la banca. En el cas que les ajudes fossin a tota la població, a la llarga els ciutadans només serien una corretja de transmissió de diners des dels pressupostos de l'Estat cap a la banca. I com que els recursos públics són finits, això voldria dir que es deixarien de fer altres coses, infraestructures, hospitals, educació, pensions... Però ara, algú pot estar temptat a dir que l'IMV no és general a tota la població, ni va per barris. Doncs deixin-me que els digui que la població que fa anys o un temps que no tenen recursos econòmics bàsics viuen de lloguer, ja que el mercat immobiliari els va expulsar fa temps de la possibilitat de tenir un habitatge de propietat. I que la major part podem dir molt clarament que estan concentrats en uns barris determinats; o si no, com és que de seguida hem pensat en el barri de Sant Miquel a Olot, en la Plantera de Blanes, el barri de Sant Joan a Figueres o Santa Eugènia de Girona?

Ha sortit publicat que l'Estat espanyol considera que el nou IMV costarà 3.000 milions d'euros anuals a les arques públiques. Com que soc arquitecte de seguida vaig agafar la calculadora i la quantitat de 3.000 milions d'euros equival a 40.000 habitatges de 75 m2, cada any. Habitatges públics. Això sí que seria un pla de xoc contra la pressió immobiliària, en lloc d'utilitzar els ciutadans per regalar diners als grans tenidors i que acabem pagant uns habitatges més cars, cobrem l'IMV o no. I per acabar-ho de justificar, els que tenen l'edat de jubilar-se o més, podran recordar que fa anys els tipus d'interès de les hipoteques tenien dos dígits, i que els préstecs es donaven com a molt a 20 anys; i el que va succeir amb la baixada dels tipus d'interès de forma substancial i ampliar el termini a 30 anys, en lloc d'abaratir les quotes, va ser que es van incrementar els preus. O sigui, que la reducció de tipus i ampliar el termini va provocar habitatges més cars, sigui de propietat o de lloguer. I això és el que em temo que passarà a la llarga amb la posada en funcionament de l'IMV, en primer moment pujada dels preus de lloguer als barris amb més població amb risc d'exclusió, i a mig termini de forma generalitzada. Posats a gastar gran quantitat de diners proposo, sense pensar-hi gaire, que sigui per generar ocupació. En economia verda, en millores a l'assistència, a l'educació, a les escoles bressol. Es veu que hi ha disponibles 3.000 milions d'euros anuals. Doncs això. Que segueixo preocupat, parlant sol, i conduint en direcció contrària per l'autopista.