El votant de Pablo Casado

Era inevitable que Pablo Casado carregués contra els votants gallecs per donar suport a l'etern president de la Xunta amb més vigor que a l'efímer president del PP estatal. Sorprèn, però, que hagi estès la seva decepció als electors bascos, que en res l'han ofès ja que s'han limitat a ignorar olímpicament els seus candidats. Perquè quan Casado diu «Bildu», «separatista» o «inconstitucional», cal traduir sempre per « Feijóo». Així s'entén molt millor la fúria absurda de l'il·lustre perdedor.

Costa d'entendre a què ve l'èmfasi de Casado per aprofundir la seva doble derrota de diumenge, remugant el seu descontentament amb les regles de joc en què participa lliurement. Emet el seu «alguna cosa està fent malament la societat espanyola» o el seu «fracàs de l'Estat» o el seu «el que està passant no es pot permetre» en una distant tercera persona que ajuda a explicar les seves derrotes. S'expressa des de l'elitisme disculpable en un Ortega, però més difícil d'encaixar en un polític dotat d'un currículum acadèmic tan sospitós que va ser examinat pel Suprem en la via penal.

Disposat a seguir equivocant-se amb el seu ímpetu actual, Casado té un problema amb els votants. Ho comprovarà qualsevol que repassi els seus resultats en les dues eleccions al Congrés l'any passat, els pitjors del PP en la seva llarga història. Atès que els ciutadans han desenvolupat una immunitat intolerable a les proclames del president popular, potser convindria sotmetre'ls a una sessió d'electroxoc abans d'accedir al col·legi electoral, en l'esperança que aquesta eina dràstica il·lumini la seva intel·ligència cap a la papereta convenient. És complicat trobar espanyols, perquè els votants de Bildu i BNG també ho són, dels quals el cap de la minvada oposició no hagi d'avergonyir-se. El votant ideal de Casado s'assembla molt a Casado, i no abunda la gent així.