Sobre els catalanismes

S'acaba aquest estiu estrany amb tot un seguit de reptes importants, fer front a la pandèmia que continua fent el seu curs i a la crisi econòmica que ens ha portat i que es mostrarà més contundent aquest darrer trimestre, tenim l'escola que defenso presencial per no augmentar les desigualtats, etc. i a Catalunya tenim unes eleccions pendents (que fa temps haurien d'estar convocades) que enrareixen l'ambient i fan encara més visible la inoperància d'un govern més que amortitzat. ERC i en Puigdemont i el seu vicari dissenyen les seves estratègies com si no passés res i persisteixen en una discussió esgotada sobre qui és més independentista. En aquest ambient voldria explicar-los que a Catalunya molts veiem les coses de forma molt diferent precisament perquè som catalanistes i amants dels projectes en positiu.

El que ens proposen Puigdemont i ERC és un projecte basat en una contradicció de principi. Ens diuen que tot és culpa d'Espanya, que són poc democràtics, que ens esclafen i tot seguit diuen que volen diàleg i la pregunta és amb qui i per parlar de què. Segons ells s'ha de confrontar (la darrera versió és una confrontació «intel·ligent»??) i fer trontollar l'estat pervers i sols es pot negociar una independència que no volen la meitat dels catalans (per no entrar en una guerra de dades estèril sobre si és més o menys del 50%). Quan se'ls diu que s'han comptat diverses vegades en eleccions que han anomenat plebiscitàries, responen tornant al recurs de sempre, volem fer un referèndum perquè allò altre no servia encara que ells si ho van fer servir per intentar obtenir més vots. Per un pragmàtic com jo, el resultat és que tenim una societat dividida que no parla de política més que amb els seus (el grau de diàleg real entre els catalans és pràcticament inexistent) i que ha alimentat l'odi als espanyols d'una forma alarmant. Això ens mostra que, en aquest aspecte, el nivell democràtic de la societat catalana és baix. Això si, diuen que són europeistes però reneguen d'un dels seus components com és Espanya. Els més hiperventilats arriben a plantejar el tema dient que Europa ens rebrà amb els braços oberts i rebutjarà Espanya. Somnis de grandesa.

Enfront d'això que proposem els federalistes europeistes? Des de sempre hem tingut Europa com el referent, volem treballar per més Europa i més federalisme als estats membres, en el nostre cas a Espanya. En comptes de fomentar la divisió a Catalunya proposem un objectiu que pugui aglutinar una àmplia majoria dels catalans i en comptes de confrontació i odi a Espanya, treball conjunt i avançar en el federalisme. Per un moment imaginin que Europa fa passos cap a una veritable unió i que Espanya avança de la descentralització actual de l'estat autonòmic cap a una federació com l'alemanya. No veuen que les CA, els lands alemanys, les autonomies belgues, etc. tindrien unes competències i un nivell polític considerable? No seria aquest un objectiu en positiu que podríem compartir una majoria dels catalans en comptes de malgastar les energies amb divisions i lluites inútils contra molins de vent? Tinguin present que el fet que Europa avanci en la seva construcció vol dir que agafarà moltes competències que avui tenen els estats membres. I en aquest camí que els proposo tenia sentit el que sempre he defensat de la política de Pujol que és l'enfortiment de l'Europa de les regions. No defenso la idea d'una coordinació de regions de primera classe com sembla que volia Pujol però si l'enfortiment del paper de les regions en l'entramat institucional europeu. Europa en aquest context esdevé una peça clau i els confessaré una cosa, en el moment actual en què tothom es permet alegrement atacar les institucions democràtiques espanyoles, estar a Europa em dona una confiança que no tindria si estiguéssim fora de la UE.

No soc càndid i ser que el que els proposo no és un camí de roses (en tot cas més assequible i, sobretot més positiu i menys divisiu que el que proposen els de la República virtual). El projecte demana treballar molt i bé (sempre en positiu) per fer passos que facin avançar el projecte europeu que, tot i les dificultats, avança com ho ha fet ara amb el pressupost de reconstrucció per fer front a la pandèmia i la crisis econòmica associada. Demana també treballar molt i bé per aconseguir caminar cap a més federalisme a Espanya. Cal remarcar que, tot i les mancances, el govern Sánchez ha ofert un treball conjunt amb tothom i està donant incipients passes en la direcció correcta. S'ha treballat i s'està treballant conjuntament en el tema de la pandèmia (acaba de proposar donar suport a possibles estats d'alarma per comunitats) hi ha hagut una reunió per coordinar la represa del curs escolar i el govern ha proposat un treball conjunt amb les CA per consensuar els projectes per la modernització sostenible d'Espanya i el seu teixit productiu que els fons europeus han de permetre. Ara tocaria més que mai participar a les reunions de presidents de CA, en comptes de buscar la confrontació tocaria proposar projectes raonables i buscar complicitats amb altres CA per fer-los possibles. Desgraciadament els independentistes estan en una lluita per veure qui se situa millor de cara a unes eleccions no convocades però que són més presents i necessàries que mai. És una lluita infantil per veure qui es mostra més independentista en comptes de governar Catalunya i ajudar en el projecte de reconstrucció que Europa ens ofereix. Els proposo mirar la realitat i veuran com dia rere dia el Govern català critica el Govern espanyol i no veig que el Govern espanyol respongui criticant el català, és més fa temps que ha deixat l'atac a les comunitats autònomes per posar en marxa propostes de col·laboració.