Vacuna ja!

Es fa difícil viure durant tant de temps sota els efectes de la pandèmia sense embogir -poc o molt- tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. Parlo amb coneguts de tota la vida i els escolto aventurar opinions que no formaven part del seu catàleg ni del meu. Judicis rars, diríem, vinguts de no sé on perquè l'aire de les idees bufa de diversos llocs alhora: YouTube, Instagram, Twitter, etc. Són les persones de sempre, però semblen ocupades per un estrany o una estranya que aflora a les postres o al cafè, encara que de vegades es manifesta abans que ens asseguem a la taula. Em pregunto si ells (i elles) em percebran a mi de la mateixa manera. Potser en separar-nos comentin entre si:

- Sembla el Millás de sempre, però és un altre.

Tots estem a l'aguait de les modificacions produïdes en l'altre (o l'altra). De sobte, en una conversa perfectament convencional es cola una idea esotèrica. No prou esotèrica com per dir que Fulano o Fulana s'han tornat bojos, però sí prou com per sentir una estranyesa amb la qual tornes a casa sense saber molt bé què fer amb ella.

Un cosí llunyà em va preguntar ahir si havia llegit l'editorial d'un diari molt seriós, nom del qual ometo per discreció. Li vaig dir que sí.

- I no t'has adonat del missatge subliminal?

Li vaig dir que no perquè no havia percebut cap missatge subliminal, però ell m'ho va explicar i vaig caure d'esquena. Segons el meu cosí, hi ha un acord general, de caràcter inconscient, per no parlar a les clares de la veritable naturalesa de la COVID-19. Li vaig preguntar quina era la veritable naturalesa de la bestiola i va respondre que no en tenia ni idea.

- Però alguna cosa ens oculten -va afegir.

- El què?

- Els que ens ho amaguen tampoc ho saben.

Vaig deduir que els mitjans de comunicació tradicionals amaguen alguna cosa que ignoren amagar.

- Surt del cos del meu cosí! -vaig tenir ganes de cridar.

O es descobreix una vacuna ja o embogim tots.