Cartes

Cotxe, aquÍ no aparquis!

Francesc Xavier Dominguez Fernandez GIRONA

Com a usuari de les vies públiques de Girona dono les gràcies a l'Ajuntament per aquesta iniciativa. Com a conciutadà no comparteixo l'actitud de Gua­nyem Girona ni del PSC de manifestar i demostrar la seva negativitat vers les actuacions de l'Ajuntament com la que dona nom a aquest escrit.

Com a usuari he de manifestar que les zones on s'ha iniciat aquesta campanya són perfectament conegudes pel que subscriu. Els residents i usuaris d'aquestes vies agrairan aquesta iniciativa, qui no ha aparcat per un instant en una vorera o pas de transeünts per deixar el cotxe, un servidor el primer i si algú està lliure de culpa que tiri la primera pedra.

No desitjo veure les voreres plenes de pals per a vorera metàl·lica, que a part del cost, col·locació i manteniment és un obstacle més per a persones amb discapacitats o volem convertir les voreres com les del car­rer del Carme plena de pals me­tàl·­lics.

La resposta de Guanyem Girona i PSC per la campanya pedagògica iniciada per l'Ajuntament per sensibilitzar els conductors, de dues setmanes, mitjançant «la multa simbòlica» (que no és tan simbòlica, sinó que la Policia Municipal multa els infractors en casos greus i en tot cas a l'infractor li fa el corresponent advertiment lliurant-li aquesta «multa simbòlica»). Possiblement si no s'hagués posat en marxa aquesta campa­nya pedagògica, Guanyem Girona i PSC manifestarien que l'Ajuntament té un ànim sancionador i recaptatori.

En la meva modesta opinió, l'actitud hauria de ser constructiva, positiva per l'inici d'unes actuacions que la ciutadania reclamava. Sempre pot millorar-se, però no des del descrèdit inicial. Facin un esforç de pensar en comunitat, no en partidismes i a aconseguir articles en els diaris.

Bargalló, oposicions i menyspreu

Juan Argüelles Fernandez blanes

Fa uns dies, en aquest diari, Txema Loperena ens va oferir un article d'opinió magnífic sobre l'escassa competència del conseller d'Educació, el senyor Josep Bargalló. És un article valent i contundent, que deixa petja i convida a la reflexió. Com a docent de Secundària, subscric cada paraula que ha escrit. Amb l'excusa de l'autonomia de centres s'ha traspassat tota la responsabilitat a cada institut. Els «grups de convivència estable» (els mal anomenats «grups bombolla») són una utopia; i no per manca de voluntat dels centres (bé ho intenten), sinó per manca de recursos i, sobretot, per la desídia i la inacció del Departament i del seu «gran timoner» en cap. Però la falta de previsió, tot i els mesos de preparació que han tingut les «ments pensants» del Departament, també hi hem d'afegir el menyspreu als seus treballadors: trobo a faltar, en la premsa general i especialitzada del nostre país, alguna menció a les oposicions a Secundària. En efecte, milers de professors estan fent un concurs-oposició enmig de la pandèmia i de l'inici de curs més complicat de la història recent. Gairebé cap notícia i cap debat. A les altres comunitats autònomes s'han posposat. Aquí no. Endavant, peti qui peti. Aviat acabarà la primera fase d'aquestes oposicions i, llavors, seria el moment de posposar-les (almenys fins al gener). Què farem amb les professores i els professors confinats que no s'hi puguin presentar? Silenci. Els docents tenen (tenim) altres preocupacions molt més urgents: l'educació i l'acompa­nyament de tot l'alumnat en un sistema inclusiu. Esperem que s'imposi el seny.