Cartes

Xavier Serra Besalú Girona

Portar el debat filosòfic al mig de la ciutat quan hi ha por a la pandèmia no és fàcil. La filosofia ho té magre fins i tot en la «normalitat» prèvia.

És ben lloable que a Girona es reprenguin les Master Class gratuïtes de Filosofia, amb ponents de l'àmbit universitari, sobre autors tan atractius com Montaigne, Rawls o Wittgenstein o altres temes d'interès. L'Associació Filosofia, ara (a.filoara.cat) els promou des d'aquest dijous 26 a la cèntrica biblioteca Rahola, i amb les mesures de seguretat que cal exigir.

Jo també soc client

ANNA PARDO GIRONA

Ara que s'apropen dates de molt consumisme, tothom ens insisteix en l'important que és que anem a fer les nostres compres al comerç de proximitat, i la veritat és que ja m'agradaria, ja, però no puc. I no té res a veure amb els preus, que els podria pagar, senzillament està vist que no volen els meus diners. Ni els meus ni els de tots els que anem en cadira de rodes i volem veure o tocar el que estem adquirint i ho volem fer a dins de la botiga, no a la porta del carrer, i tampoc volem que si anem acompanyats sigui l'esmentat acompanyant qui entri a comprar. Perquè a Girona hi ha un 30% de botigues sense adaptar, i quan parlo d'adaptada no parlo de taulell, lavabo, emprovador... parlo de poder accedir a dins, com qualsevol client.

Bé, sempre em quedaran els centres comercials i Amazon, que no posen barreres als meus diners.

Mals presagis

Imma Planellas Saumell girona

Com a estudiant de segon de batxillerat que soc, puc afirmar, amb molta pena, que aquest any no sembla anar bé ni tan sols pel que fa a l'escolaritat.

La raó és que la gran majoria d'estudiants van afrontar el curs passat amb gran passotisme i indiferència, ja que tenien amb certesa un aprovat general i la impossibilitat de baixar nota. De manera contrària, ressaltaven els enormes esforços fets pels professors, per tal que els alumnes continuessin aprenent. Els uns amb pocs incentius i els altres amb escassos mitjans: exigir fer classes en línia quan cada persona té la seva pròpia situació... En un món ideal seria meravellós fer les classes de casa estant, però a la realitat no tots els alumnes ni professors tenen les mateixes facilitats i el mateix accés a la tecnologia que els altres. Per tant, no es poden culpar pels resultats.

Esperem que pel trimestre següent ja s'hagi reprès el ritme i les notes tornin a la normalitat.

Fugida de residents

Raul Vara Druguet Llívia

Tots, cansats de parlar de la pandèmia, de les seves conseqüències, de la «nova normalitat», seguim parlant-ne. Encara que també n'estigui cansat, una nova conseqüència se m'ha presentat als meus ulls i, a més, a la comarca on he nascut i viscut: la Cerdanya

Avui, he llegit que els alumnes a les escoles cerdanes han ­augmentat notòriament, com a ­Bolvir, on 74 alumnes nous s'han apuntat aquest any, o a ­Puig­cerdà, on almenys una ­trentena en total, i la tendència és en ­augment. La fuga de residents és una conseqüència real, degut a la comprensible antropofòbia que s'ha creat arran de la COVID-19.

Un territori natural castigat des de fa anys, que no està preparat per suportar certes quantitats de massificacions però que també depèn en quasi la totalitat dels segons residents, podrà suportar en un futur una gran quantitat de residents? Amb les infraestructures actuals, difícilment.

Coneguda per la tranquil·litat, el benestar i l'evasió, a aquest pas la Cerdanya no podrà seguir beneficiant-nos a tots així pròximament. Tant empreses privades com el Govern, com els mateixos locals, els segons residents i els turistes, podem salvar-la, però hi estem disposats?