Els autònoms catalans també miren cap a Madrid

El col·lectiu d'autònoms de Catalunya comprèn gairebé 550.000 persones que cada dia aixequen la persiana, amb una barreja d'emprenedoria i perseverança, i el principal objectiu de tirar endavant. Tanmateix, el tret més característic dels autònoms és la solitud, no només perquè la majoria treballen sols o amb estructures molt reduïdes, sinó perquè s'han de fer càrrec de totes les traves que es van trobant en el seu dia a dia, especialment les burocràtiques.

Els treballadors i treballadores autònoms, a banda de saber del seu ofici, han d'estar al dia dels canvis del seu entorn, ja siguin econòmics, tecnològics o legals, si no volen perdre pistonada o simplement quedar fora del mercat, la qual cosa només aconsegueixen contractant els serveis de tercers, creant unes xarxes d'intercanvi econòmic fonamentals per a les economies locals.

És conegut allò que els autònoms no es poden posar malalts, ni fer vacances i que en moltes ocasions es veuen abocats a treballar simplement per cobrir costos. Per això, no és estrany que la crisi econòmica que acompanya la pandèmia els afecti especialment. Els tancaments obligatoris temporals, les reduccions d'aforaments i les limitacions de moviments, com a conseqüència del coronavirus han agreujat la situació econòmica de la majoria d'autònoms, posant en perill la seva viabilitat o provocant ja en molts casos el seu tancament definitiu.

Malgrat que, al principi de la pandèmia, la majoria d'Administracions van acordar mesures com l'ajornament del pagament dels tributs i la concessió d'avals perquè poguessin fer front als problemes de tresoreria, la persistència de la malaltia i els seus efectes perjudicials en l'economia fan que aquestes mesures siguin insuficients davant la falta continuada d'ingressos.

És el moment de les ajudes públiques per tal de mantenir el teixit productiu i de serveis de l'economia catalana i gironina, i evitar tan com sigui possible la pèrdua de llocs de treball. En aquest sentit, calen ajudes directes als autònoms i a les petites i mitjanes empreses, no només perquè puguin mantenir les seves activitats obertes sinó també perquè pugin fer els canvis necessaris que els permetin adaptar-se al nou context social i econòmic que la pandèmia està provocant.

És per això que, davant la desesperada situació d'aquests col·lectius, no s'entén el lamentable espectacle de les ajudes als autònoms ofertes pel Departament de Treball de la Generalitat, les quals només es van concedir a uns pocs el mèrit dels quals va ser demanar-les els primers; ni tampoc es comprèn que per part de l'Ajuntament de Girona s'hagin prorrogat els pressupostos municipals sense cap pla d'ajudes específic per fer front als efectes de la pandèmia en l'economia de la ciutat.

Diuen que les comparacions són odioses, i més en aquest moment en què s'ha obert el debat interessat sobre les diferències territorials de la fiscalitat a Espanya, però, més enllà del que fan altres Comunitats Autònomes, cal posar en valor que el Govern de l'Estat ja fa temps que ha acordat diverses ajudes a autònoms que són aplicables per igual a tot el territori espanyol. Entre aquestes ajudes, hi ha les prestacions extraordinàries per l'obligació del tancament de l'activitat o la caiguda dels ingressos, de mínim 660 euros mensuals, prorrogades fins al 31 de gener de 2021. Així mateix, s'han exonerat les cotitzacions a la Seguretat Social per part dels autònoms ocupadors mentre existeixi un ERTO. També s'ha permès als autònoms adaptar el pagament dels tributs als seus ingressos reals durant l'estat d'alarma i reduir els pagaments fraccionats de l'IRPF i de l'IVA per aquells que mantinguin el mètode d'estimació objectiva. Igualment, destacar la moratòria del deute hipotecari per aquells autònoms que tinguin una hipoteca sobre el seu local d'activitat, així com la possibilitat de flexibilitzar o suspendre els contactes de subministrament de gas i llum sense penalització durant l'estat d'alarma.

D'altra banda, no em cansaré de recordar la celeritat amb la qual l'Ajuntament de Madrid va procedir ja per a l'any 2020, i ara també per al 2021, a anul·lar les taxes d'ocupació de via pública de les taules de bar i també de les taxes per la recollida d'escombraries de les activitats obligades a tancar temporalment i, sobre tot, a l'aprovació de bonificacions a l'IBI i l'IAE d'acord amb les previsions de la Llei d'Hisendes Locals. Mesures que han seguit molts altres ajuntaments tret, lamentablement, de l'Ajuntament de Girona, que s'ha limitat a congelar els impostos municipals d'abans de la pandèmia, sense tenir en compte que l'escenari econòmic de la ciutat ja no és el mateix.

Si les Hisendes autonòmiques i locals no s'obliden mai de nosaltres, i ben fet que fan, ja que tots hem de contribuir a sostenir les despeses públiques, també estaria bé que les respectives administracions estiguessin a l'altura de l'actual situació excepcional i adoptessin mesures dirigides a ajudar els ciutadans que pitjor ho està passant i, especialment, aquells que poden crear riquesa a escala catalana i local com els autònoms i les petites i mitjanes empreses.

Tanmateix, els problemes polítics dels governs de coalició de la Generalitat i de la Marta Madrenas sembla que passen al davant dels problemes de la gent o, en tot cas, els tenen paralitzats, en un moment que fan més falta que mai, fent certa aquella frase del Groucho Marx que deia que la política és l'art de buscar problemes. En l'àmbit català no queda altra que resignar-nos fins les eleccions del proper 14 de febrer per tal de veure si canviarà alguna cosa o tot seguirà igual, però en l'àmbit local encara falta molt per les ?properes eleccions i no ens podem permetre aquesta paràlisi més temps. He llegit a algú que proclama que és l'hora dels fets, jo em conformaria que a l'Ajuntament de Girona fos l'hora de la política, però la de veritat, no la que deia el Groucho Marx.