Presidentorra s'ha fet youtuber i ara es dedica a emetre missatges des d'una farmàcia gironina abandonada creient-se encara president, el pas previ lògic a emetre'ls des de l'habitació d'un frenopàtic creient-se Napoleó. O des d'un descampat, encaputxat i amenaçant de degollar els infidels que no abracen la fe llacista. Els aires de Girona ?on s'ha traslladat?, combinats amb la morterada que s'endú calenteta cada mes com a expresident inhabilitat, tenen perillosos efectes secundaris.

No obstant això, i com sol passar amb aquests tipus de malalts, encara gaudeix d'alguns moments de lucidesa, per més que molt esporàdics. En un d'aquests, ha aprofitat per manifestar-se en favor dels «presos polítics» d'ETA. Acabàrem. Ara s'entén aquesta mania de referir-se als llacistes condemnats com a «presos polítics». Algú que considera pres polític a qui va col·laborar ?o directament ho va fer? en la col·locació d'una bomba que va deixar una dotzena de víctimes entre nens i adults, i també a qui es va acostar per l'esquena a un home i li va perforar el clatell d'un tret, és normal que consideri que un acusat de malversació o de sedició també és a la presó per motius polítics.

Per Presidentorra i el seu antecessor el Vivales ?que va fer manifestacions semblants?, un pres polític és l'autor de qualsevol crim, sempre que tingui la precaució d'assegurar que el comet per raons polítiques. Si vostè entra en una joieria i roba un collar de perles, és un lladre, o com a molt un atracador, si mira de fer-ho armat i amb amenaces. Així no anirà enlloc i mai tindrà tot un expresident defensant-lo. El que ha de fer vostè, abans d'endur-se el collar ?i algun Rolex, ja que hi som? és rebentar-li el cap d'un tret al dependent i a la clienta que casualment estava allà, i tot seguit manifestar que els ha matat per reivindicar un futur millor, perquè no hi hagi pobres o perquè els diners del collar i el Rolex serviran per finançar una republiqueta, catalana o basca, tant és. Que ho hagi perpetrat per una raó tan simple com fer diners fàcils, és el de menys, vostè dissimuli, i si el detenen deixi anar algun eslogan revolucionari i aixequi el puny, sobretot aixequi el puny. Així passarà vostè a ser un pres polític, i algun d'aquests expresidents que corren pel món buscant protagonisme des d'una farmàcia, l'equipararà ?a saber amb quines intencions? als que van voler proclamar una republiqueta catalana.