Líquids i sòlids

S ento per la ràdio que les urgèn?cies dels hospitals, a Madrid, són plenes de gent que s'ha trencat un braç, una cama o un maluc per culpa de les plaques de gel. A les plaques de gel, com a la mala sort, no se les veu venir, són transparents. Quan te'n vols adonar, ja has perdut peu.

El gel.

Recorden vostès el començament de Cien años de soledad?: «Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo». Aquesta primera frase de l'artefacte literari de García Márquez em va arribar a l'ànima perquè també a mi el gel, quan el vaig conèixer, em va semblar estrany. El fabricàvem els meus germans i jo, deixant a l'ampit de la finestra, a la nit, un got d'aigua que a l'endemà apareixia gelat. Aquella conversió del líquid en sòlid, acabat d'arribar d'un clima com el de València al de Madrid, ens fascinava. No cal dir que encara no hi havia neveres elèctriques i que la indústria del gel floria. Al meu barri van aixecar una fàbrica davant de la qual els nens, en ple estiu, romaníem muts d'admiració, ja que en sortien, estirats per cavalls, carros plens de barres d'un metre que es distribuïen pels habitatges de la zona, per refrescar el vi barat i la gasosa. La meva mare solia comprar un quart de barra els dilluns, dimecres i divendres. Un dia, a l'interior d'aquest tros de gel vam percebre una cosa fosca que no vam saber identificar. Un cop fos, va resultar ser una rata. Morta, és clar.

Durant aquests dies de gel i pandèmia (de gel i fúria, podríem dir), m'han vingut a la memòria moltes d'aquelles imatges de la infància relacionades amb les nostres primeres aproximacions al gel. És a tot arreu la infància, amb la seva fred, amb la seva humitat, amb el seu desproveïment de fruites i verdures. La gent de la meva edat surt al carrer a buscar llet i es trenca la crisma. També jo estic temptat de fer-ho, de trencar-me la crisma amb l'excusa d'apropar-me a la farmàcia. Però resisteixo la temptació i aquí segueixo, atònit davant el miracle de la conversió dels líquids en sòlids.