Cartes

Espoli «post mortem»

Daniel Vivern Lladó - Girona

El 2008, l’Ajuntament de Girona va voler enderrocar alguns panteons del cementiri vell. Per casualitat, la família vam saber que n’hi havia un, de 1890, amb les restes d’avantpassats nostres que van participar als Setges de Girona: Antoni de Bivern i Mariàngela Bivern. Amb els anys, havíem perdut la noció de la seva existència. I vam demanar si es podia preservar. A més, justament es complia el 200 aniversari dels Setges.

L’alcaldessa Anna Pagans va veure bé la proposta i ens va emetre un títol de propietat «a perpetuïtat». Des de llavors s’ha anat pagant la contribució corresponent, i el 2011 hi vam enterrar la meva mare política.

Ara ha mort el seu marit, i ens diuen que el 2013 la perpetuïtat de molts panteons i nínxols va ser anul·lada per decret, i que no l’hi podem enterrar si no renovem la cessió, a 146,7 € per metre quadrat. Hem hagut de pagar 1.494,51 €. Dotze anys tributant, i ni ens avisen del canvi i a sobre ens atraquen. Molts altres contribuents passen pel mateix tràngol. Si volien «regularitzar» el tema almenys podien avisar, i que els ciutadans poguéssim decidir amb temps si volem o no pagar i continuar amb les conces­sions. Que, per altra banda, se suposa que en el cas dels panteons és per 50 anys, i no n’ha passat ni la meitat.

Mantenir-nos ignorants de la cancel·lació amb efectes retroactius mentre anem pagant la contribució té pebrots. En parlarem...

Ho tornarem a fer

Miquel Mompió i Azemar- Riudarenes

Acabem de passar les eleccions del 14-F, quina lectura en fem?

Hem passat del 51% de Catalanisme, una nació amb més de 1.000 anys d’història, amb el primer parlament del món, llengua, cultura i ADN ben definit amb un conqueridor d’Amèrica, Colom que no és Colon. Amb un escriptor Sirvent que no Cervantes, músics, arquitectes, artistes i creadors de tota mena: el primer tren d’Espanya a Mataró, el primer submarí d’Espanya a Figueres. Amb la riquesa i enveja dels veïns perquè sabem i parlem llengües. No ho entenen? No baixen del burro?

Sr. Sánchez, Casado, Arrimadas, Abascal i en part Iglesias, com més ens castiguin políticament, econòmicament, democràticament, no ens tindran mai de genolls, com més ens apretin més anirem creixent. Avui que internacionalment per molts costats tot i que aquí ho amaguen tant com podem som ressò favorablement al món, amb moltes institucions (Eh ! Sr. Borrell?).

Miro amb esperança i il·lusió l’any 2029, la profecia del Sr. Deulofeu, farmacèutic de Figueres, és el nostre moment de deixar Espanya i amb tot el meu respecte a Déu i el Sr. Deulofeu em surt la frase Déu vol que ho feu, no dialoguin, ni ens escoltin, que nosaltres cada cop amb més gent ho tornarem a fer.