Cartes

Eulàlia Rodríguez - Torroella de Montgrí

Ens ha deixat l’Albert Peracaula massa aviat. Els qui vam tenir la sort de conèixer-lo sabem de la seva bondat i com era d’atent i exquisit amb tothom. En poques persones s’ajunten intel·ligència i sensibilitat, i ell n’era un exemple. Sempre amb un somriure quan te’l creuaves per Girona i amb el regust de les seves paraules després, portadores de l’amabilitat amb què vivia la vida.

Treballadors essencials

Montserrat Picó

Recordo els primers dies de pandèmia quan al carrer no hi havia ningú, però jo sortia per anar a treballar. Arribava a la feina, amb ben pocs mitjans de protecció i atenia la gent dia darrere dia. Ara per fi ha arribat la vacuna, es vacunarà els treballadors essencials, però a mi no. Ara per ells ja no soc una treballadora essencial, ara soc una caixera de supermercat.

Parlant d’anomalies democràtiques

Josep Maria Bosch - Girona

Fa uns dies, un conegut, d’idees extremistes, em va passar un vídeo de Carlos Herrera en què parlava d’anomalies democràtiques … des de la seva òptica, és clar, que si els catalans, que si els bascos, que si els migrants, que si Veneçuela, que si el PSOE, que si Podem, etc. La cantarella dels ultres. I em va preguntar què em semblava: primer li vaig dir qui era Carlos Herrera i qui era la COPE i li vaig preguntar si n’havia trobat a faltar d’anomalies. En dir-me que no, li vaig preguntar: no és una anomalia democràtica que un partit homòfob, xenòfob, extremista i antidemocràtic tingui 52 diputats en una democràcia? O que hi hagi presos polítics en ple segle XXI? O que els jutges decideixin el que han de decidir els polítics? I que, davant una pandèmia, obliguin a celebrar unes votacions quan els polítics, seguint els consells dels sanitaris, havien decidit d’endarrerir-les? O que hi hagi un partit polític que hagi tret vots a Espanya, passejant el seu anticatalanisme? L’home va haver de donar-me la raó.

Com que, malgrat tot, li semblava que el tal Herrera i la COPE tenien un prestigi i alguna raó, li vaig preguntar... No és la més gran anomalia democràtica i cristiana que la Conferència Episcopal Espanyola, que, lògicament, defensa l’esperit cristià, la igualtat entre persones, el diàleg i l’estimació mútua, tingui els seus mitjans de comunicació en mans de COPE i 13TV, que, precisament, defensen tot allò contrari: odis, desigualtats, xenofòbies, etc.?

Fa uns anys, vaig escriure a la CEE denunciant això: em van contestar, molt amablement i, amb moltes faltes d’ortografia en castellà -i llavors la COPE i 13TV es queixaran de la immersió-, que ja estava arreglat… que havien acomiadat Jiménez Losantos i César Vidal. Els vaig tornar a escriure, dient-los que «de Losantos» n’hi havia, encara, molts… ja no es van atrevir a contestar-me.

Sempre he pensat que COPE i 13TV són l’actualització, a dia d’avui, d’aquella paràbola dels mercaders en el temple.

L’apropiació de cultura

Magalí Varela Piqué - Girona

Sembla que tothom pensi que des del boom de la globalització dels s. XX i XXI, tot, i dic absolutament tot, ha passat a ser part de tots. No dic que no apreciï el meu sushi dels divendres, o una bona hamburguesa els dimecres, però hem de ser conscients que hi ha una ratlla intraspassable entre l’admiració i l’apropiació d’a­quests elements, que, simplement per motius històrics i culturals, no són nostres. Sempre és bo conèixer i obrir-te a nous estils de vida i entreteniment, però és imprescindible que això es faci des del respecte i amb el coneixement que tu ets un foraster, mai un propietari. Per això, l’ús incorrecte d’aquests elements, per ignorància o simplement per egoisme, és un signe de la falta de valors i educació dels ciutadans, la decepció d’una societat tant «justiciera» i «igualitària» com la del s. XXI. Hauríem pensat que, des dels colonitzadors europeus de fa cinc segles, la humanitat hauria après dels seus errors, però una vegada més ensopeguem amb la mateixa pedra. L’apropiació de cultura és símbol de l’arrogància de l’home que es creu superior a altres races, una mena de colonització modernitzada que ja no imposa, sinó que anomena seu allò que mai ho ha sigut.