Es pot ser tan mesquí?

Imaginem-nos, per un moment, que el Govern espanyol hagués decidit vacunar només policies i guàrdies civils, discriminant els Mossos d'Esquadra i altres cossos de seguretat. No cal ser massa espavilat per saber que l'independentisme hauria convocat manifestacions i disturbis, el vicepresident en funcions de president hauria fet una «declaració institucional», s'hauria fet una crida a la Unió Europea, a l'ONU i al Vaticà perquè intervinguessin davant l'actitud «feixista» del Govern espanyol, Jaume Roures hauria elaborat, amb fons destinats a la covid, un documental d'urgència per TV3 i la franquícia independentista dels comuns, que ara ha emmudit, s'hauria escandalitzat. No hauria faltat el comunicat de torn del defensor del govern, Rafael Ribó. I l'alcaldessa de Girona hauria arengat els gironins amb un megàfon a la plaça del Vi, i ves a saber si hauria ordenat canviar el nom d'algun carrer de la ciutat. És el guió habitual del moviment independentista des de fa anys.

Fins i tot els que, des de fa molt de temps, sabem que el procés no va ni de democràcia, ni de llibertat, ni d'igualtat social, no ens havia passat pel cap que poguessin ser tan mesquins d'elaborar llistes de bons i dolents en una qüestió tan seriosa com la vacunació. Això va més enllà del partidisme, i el sectarisme polític que venen aplicant des de fa anys. És pur odi, en sintonia amb el que va dir Charles de Gaulle: «Nacionalisme és quan l'odi pels altres és el primer». Quan el secretari de Salut, Josep Maria Argimon, diu que, per complir amb l'ordre judicial de vacunar policies i guàrdies civils, «haurem d'endarrerir la vacunació de gent de 70 anys», no hi ha cap diferència amb el cartell de Vox que deia «un Mena, 4.700 euros al mes. Tu abuela 426 euros al mes». És xenofòbia, és miserable, és la degradació de l'humanisme més elemental, com també ho és que el hooligan que presideix el Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, escrigui que «només falta que ara alguns jutges també vulguin condicionar els criteris mèdics i bioètics. El Dr. Argimon té tot el meu suport». Padrós, a qui li va faltar temps per sortir a defensar l'alcaldessa de Tossa quan es va saltar l'ordre de vacunació, calla quan el Servei Català de la Salut vacuna el seu personal administratiu i tècnic, que no té cap contacte directe amb els pacients, o quan equiparen els monestirs catalans amb les residències geriàtriques per poder avançar la vacunació, passant tots ells per davant de la gent de més edat o més vulnerable. De qui és culpa, senyors Argimon i Padrós, que Catalunya sigui la comunitat autònoma de tot Espanya amb menys gent vacunada en la franja de 70 a 79 anys?

Es pot debatre si s'han de vacunar policies, mossos, mestres o militars de 30/40 anys abans que la gent de 70 en amunt, però el que no es pot discutir és que, per raons purament de sectarisme polític, es discrimini entre els cossos de seguretat. Almenys, Carles Puigdemont no ha buscat excuses i ha dit sense embuts que als policies i guàrdies civils no els han vacunat per l'1-O (i per ser espanyols, per descomptat), el dia que va enviar els seus fidels a rebre cops de porra, mentre ell, covard de mena, s'amagava sota un pont. La declaració de Puigdemont no és menys mesquina que les d'Alba Vergés, Argimon o Padrós d'aquests últims dies, però s'agraeix la sinceritat. No es va equivocar el periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski quan fa temps va dir que «la ideologia del segle XXI ha de ser l'humanisme global, però té dos perillosos enemics: el nacionalisme i el fonamentalisme religiós».