La bella Bielorússia i els indults

El peó bielorús -Aleksandr Lukaixenko- ha aïllat Bielorússia de mig món. A partir d’ara tindrà més dependència que mai de Rússia i potser es farà bona la predicció que Bielorússia acabarà integrada a Rússia.

El segrest d’un avió civil amb la finalitat d’arrestar l’opositor polític Roman Protasévitx crea un precedent molt perillós que pot ser imitat per altres països canalles. Pirates de l’aire que intercepten un vol civil entre dues capitals europees.

Belavia, la companyia de bandera bielorussa, té vetat el vol als països europeus. Només li queda volar a Rússia i altres països de la CEI. Les companyies europees tenen la recomanació de no volar en el cel bielorús. Només pot ser una recomanació i veurem quantes companyies la compleixen per no fer més volta en els seus trajectes.

Bielorússia potser busca la integració a Rússia, però a un Estat li costa molt esborrar-se del mapa. Si Lukaixenko deixa Bielorússia en terra de ningú, o la repressió augmentarà encara més o potser els fonaments de la dictadura trontollaran per la força coordinada dels països veïns. Veurem canvis de mapa, veurem més repressió o veurem la caiguda de l’última dictadura europea. Però no quedarà com si no hagués passat res. La guspira ha saltat.

L’HOTEL PRESIDENT

He visitat un cop Bielorússia. Recordo que hi vam volar des de Kíev, capital d’Ucraïna. Un vol curt i operat per la companyia Belavia. Un país d’una extraordinària bellesa, en tots els sentits. Estàvem vigilats des de l’amabilitat de la visita institucional. Des de la sortida de l’avió fins a l’hotel President, que és on vam ser allotjats. El president Lukaixenko és un home que professa amor per l’agricultura, i els productes bielorussos no tenen components artificials, es practica una agricultura ecològica. Tot molt net i ordenat sota la supervisió d’un règim no democràtic que és l’únic que manté la pena de mort a tot Europa -per aquesta raó va ser suspès com a país candidat a l’accés al Consell d’Europa. El pas de les setmanes ens dirà si aquest escandalós accident diplomàtic és un punt de partida que porta cap a un escenari de major o total integració entre Rússia i Bielorússia. Lukaixenko salvaria els mobles i Putin tornaria a guanyar popularitat. Convé recordar que hi ha eleccions parlamentàries a Rússia el proper mes de setembre. I convé recordar que a Bielorússia es van reunir els líders de les Repúbliques soviètiques per firmar la desintegració de l’URSS. Les cròniques diuen que en una nit de molt de vodka. Veurem si l’home soviètic repunta per l’esbojarrat episodi bielorús.

ELS INDULTS

No volen els indults els tres partits de la plaça de Colón, els tres partits que van del centre dreta a l’extrema dreta. Perquè d’allò de la tradició liberal dels taronges ja no en queda res. El més trist és que sectors de l’independentisme també s’oposen als indults. S’hi oposen des de la comoditat dels seus articles o des de les seves tribunes polítiques. Aquesta setmana hem sentit com una diputada deixava anar «no hem arribat fins aquí per demanar perdó». Ningú li ha dit a ella ni a ningú que demani perdó per les seves idees. Tal vegada que respectéssim més els possibles beneficiaris dels indults, els presos pels fets de la tardor de 2017. Segur que els aniria bé a ells i a les seves famílies un indult i segur que ajudaria a una agenda de la desinflamació i el retrobament en les nostres societats. Però els extrems es retroalimenten i, és clar, en aquest escenari n’hi ha alguns que no estan disposats a donar ni el més mínim valor a la decisió valenta i arriscada que està tirant endavant el president del Govern, Pedro Sánchez. Un president que els últims anys ha parlat amb els dirigents d’ERC davant la falta de propostes que toquin de peus a terra i no formin part del reventisme en les files de Junts. Per ser més exactes, a Junts hi ha moltes famílies i ànimes diferents. Però la correlació de forces ha quedat clara amb la formació del Govern. Hi ha una altra persona que sembla que no vol l’indult i que és Jordi Cuixart. Ho diu públicament i és qui va dir davant del Tribunal que el va sentenciar que «ho tornaria a fer». Jordi Cuixart, però, quan va assistir a la presa de possessió del nou president Aragonès va abraçar el ministre Miquel Iceta i després va fer unes declaracions explicant el perquè del seu acte: «No vull que la llavor de l’odi i la rancúnia germini. Quan veig Iceta l’abraço per construir un sol poble i evitar la confrontació entre demòcrates». Cuixart és un home autèntic i demòcrata que posa dels nervis els haters que no entenen la seva actitud democràtica. Aquesta és la posició correcta, com ho és la dels indults.

El que és esfereïdor és la teoria de la minoria nacional oprimida creada per l’advocat Gonzalo Boye segons la qual només és català qui s’adscriu a la idea de minoria nacional oprimida per haver adquirit «consciència grupal» (tot això ho té escrit en un article al setmanari La República el 27 de novembre de 2020). Les idees de Boye són etnicistes i van contra la tradició de «Catalunya, un sol poble» que va elaborar Josep Benet i que va llegar als protagonistes de la transició política catalana. En l’article referit Boye hi té escrit: «A Catalunya els catalans no s’han sentit mai minoria per la raó tan senzilla que no ho són dintre de Catalunya. (...) Als catalans els passa com a qualsevol minoria: se’ls tracta com a tal però no assumeixen aquesta condició fins que no prenen consciència grupal, en aquest cas nacional». En definitiva, que els ciutadans que tenen el veïnatge civil català però que no tenen «consciència grupal» de minoria nacional oprimida són uns desgraciats. Etnicisme! Penosa degradació d’una tradició política que ha quedat deformada i que havia prestat grans serveis al país. Que arribin els indults contra vent i tempestes dels hiperventilats de banda i banda.