La COVID-19 en la societat global

Avui ens trobem en un món i una economia globalitzats, però de sobte, el problema de la inversió en salut i la precarietat de la investigació esdevé urgent. El nostre nou objectiu ja no és estrictament econòmic, almenys per una part important de la societat: l’assistència sanitària passa a ser prioritària. Avui, donem una importància increïble a les vacunes, però la pregunta es: tenir vacunes efectives és suficient? Cal perdre una part de la llibertat per combatre la epidèmia? Estem disposats a qüestionar la nostra idea de democràcia com a sobirania del poble? Acceptaríem la definició de sobirania com la capacitat de prendre decisions en estats d’excepció?

L’economia, la política, la ciència, la informació i la medicina xoquen i això esdevé inevitable i fa de mal pair, doncs tenen funcions diferents i sovint contradictòries. No hi ha una solució fàcil. Tampoc tenim uns criteris polítics i econòmics compartits ni homologats. La crisi ha canviat les normes i la manera de pensar de l’opinió pública, però durarà mentre duri la pandèmia?, quan passi, tornarem a actuar com fins ara?, o haurem canviat? Estem lligats només al materialisme pur i dur?, o el poder de les idees i l’ètica farà avançar les nostres societats? Potser la política sabrà aprofitar aquesta experiència, la medicina redescobrirà el seu paper i l’economia aprofitarà per rellançar-se després de la pandèmia?

Al final, ha de prevaler la responsabilitat. Mentrestant, les noves generacions s’enfronten a l’atur, però hi ha qui veu en el període postpandèmic la possibilitat d’un renaixement. És possible parlar d’economia política perquè, al cap i a la fi, la política afecta l’economia i l’economia afecta la política. No és només una qüestió econòmica. No soc economista ni polític, però m’interessa l’economia i la seva interacció amb la política, especialment en temps de la covid-19.

La pandèmia ha portat, està portant i portarà una terrible pèrdua de vides i, al mateix temps, el motor de l’economia en un món globalitzat, s’està congelant i fent trencadisses en el món del comerç. Les vides de les persones han estat profundament destrossades i afectades per una crisi que provoca una desocupació generalitzada i, si bé aquesta crisi se centra en la salut, els temes de l’economia política són més rellevants que mai, doncs ens calen recursos econòmics per sortir-ne’n. Les polítiques no només estan influïdes per l’anàlisi econòmica, sinó també per les forces no econòmiques, socials i polítiques. A més, ens obliga a pensar com s’adaptaran les persones i l’economia en el món postpandèmic, o millor dit, en un món postcrisi. La centralitat de les institucions, que busquen solucions sostenibles, és d’importància fonamental. No oblidem que aquesta crisi priva milions d’immigrants d’oportunitats laborals, reduint les remeses enviades als seus llocs d’origen, sovint el flux d’ingressos més important pels països pobres.

És urgent garantir la cohesió social i la solidaritat mitjançant polítiques que protegeixin i donin suport als grups més vulnerables quan desapareguin els llocs de treball i aprofundeixin les desigualtats. La gestió dels efectes de la pandèmia ens obliga a iniciar un debat real sobre com implementar millor una resposta política per arribar a tots els segments de la població. En gran mesura, la política econòmica determinarà la capacitat de la societat per fer front a l’emergència i les seves conseqüències.

La política entra en joc encenent el debat sobre quines polítiques poden donar resposta a aquesta amenaça universal. És difícil per als governs aplicar les polítiques econòmiques adequades, precisament perquè la política i l’economia no troben estratègies comunes. Potser és la política el que impedeix als governs aplicar millors polítiques, fins i tot davant crisis imminents a l’hora de trobar les polítiques econòmiques adequades. La política colpeja l’economia i l’economia colpeja la política, obligant els governs a rellançar l’economia principalment en la funció d’adquisició i manteniment del poder i, per tant, sovint en la funció de les eleccions, generant els anomenats alts i baixos polítics i econòmics en el moment de les eleccions. La situació econòmica té un fort impacte en les eleccions. Sociòlegs i polítics ens diuen que les taxes de creixement econòmic i la inflació són criteris per predir els resultats electorals amb força precisió. En resum, l’economia política és la integració de factors polítics i econòmics en l’anàlisi de la societat moderna. La política i l’economia s’entrellacen íntimament i irremeiablement: la política afecta l’economia i l’economia influeix en la política; aquest enfocament hauria de ser natural. Tot plegat demostra que per ser eficaç és necessari entendre els governs i les societats en un moment de canvis profunds.

Els líders haurien de tenir en compte aquests importants factors a l’hora d’abordar la pandèmia de covid-19. Una crisi d’aquesta magnitud és un punt d’inflexió mundial, que fa que economistes i altres analistes ampliïn la seva imaginació i experimentin amb noves idees sobre com funciona el món. Podem dir que és una reinvenció del món, on idees que no han funcionat en un sistema massa compromès amb els beneficis del sistema capitalista podrien trobar espai. Finalment, cal urgentment trobar el temps per tenir cura del medi ambient, per mirar cap un món més ecològic, més sostenible, més intel·ligent, més just i més compassiu.