El mes de setembre és, en essència, la crònica d’un reinici. No és immediat, perquè encara que el canvi climàtic ens aboqui a no tenir estacions, irromp quan encara cueja la sensació d’estiu i la treva d’aquest parell de setmanes que queden per al retorn a les aules. És una progressió basada en un recol·locació de les peces sobre el tauler i la certesa que comencem un nou trànsit que implica reprendre tasques ajornades i afrontar-ne de noves. Per aquest motiu, el setembre és com un índex molt llarg, de lenta configuració, d’aquelles coses que definiran el nostre futur immediat. Avances inexorablement cap al nou curs, cap a la constatació que l’estiu, allò que tradicionalment associes a no fer res, ha estat com una il·lusió en què no han passat ni la meitat de coses que esperaves. Si ets autònoma o autònom, deixes enrere una baixada de la feina i entres en un període d’aspirar, com a mínim, a no perdre res del que tenies, i fins i tot a sumar, amb les incerteses que comporta. Setembre és l’acte fonamental de l’any en trànsit, perquè Nadal ja comença al novembre i és ara que sabràs si l’acabes pitjor del que el vas començar i a l’inrevés, si has estat capaç de millorar-lo i somiar amb balanços positius. Aquest mes també és el dels retrobaments, el del retorn a la quotidianitat, el de la consciència de les oportunitats i la diagnosi de les pèrdues. Hi ha aspectes de tu mateix que van marxar al juny i ja no han tornat, com algunes persones i alguns projectes compartits. Són 30 dies en què mai res acaba com comença, perquè la persona que el viu es va transformant a mesura que hi aterra i assumeix que la vida serà això, el resultat d’una evolució que no controles tant com voldries. Però més enllà de qualsevol reflexió, més enllà de tot desig de veure’l com una metàfora, setembre és el mes dels correus electrònics i les trucades a les empreses i institucions que encara no t’han pagat factures. Ja sabeu, els de «et diem alguna cosa després de l’estiu», els de «és que a comptabilitat estan de vacances», els que van menar molt la pressa en el moment de fer la feina i s’han tornat estranyament caribenys a l’hora de pagar-la. El setembre és aquest meravellós moment en què escrius i truques a persones per un import del qual ja has hagut de pagar l’IVA. Sí, el setembre és un reinici, però hi ha mals vicis que no acaben mai.
