Ja fa dies que tenim un ànec davant de casa nostra. Concretament viu en una petita platja i les roques adients, on es banya força gent. També hi passen moltes persones caminant. D’entrada, és curiosa la reacció que fem tots plegats quan veiem aquesta au tan tranquil·la en un lloc que aparentment és per als sàpiens! La seva tècnica és molt senzilla. Si algú li vol donar menjar, no té cap problema per acostar-s’hi i picar tot allò que li regalen però quan algú el vol agafar o tocar, llavors vola més ràpid que el vent! No falten les milers de fotos que li fan. Fins i tot, és curiosa la relació amb alguns gossos. És evident que els animals de companyia, els hi encanta perseguir el «nostre personatge» però lluny d’espantar-se, neda mantenint el seu espai i quan estan a punt d’atrapar-lo, vola mar endins. Però el curiós és que al cap de poca estona torna a venir a veure aquell gos que finalment hi juga però mai –de moment– és caçat. Escric això per expressar que, en general, molta gent ens estimem els animals i que sense ells, la vida seria molt diferent.
