Una reforma a mitges tintes

Ser un jove ex-tutelat implica viure en un laberint burocràtic que comença just quan fas 18 anys. Amb la majoria d’edat s’aplicaven uns criteris jurídics, endurits pel Tribunal Suprem, que semblaven un càstig continu als joves, i que empitjoraven, a mesura que aquests es feien més grans. Uns criteris, per a l’obtenció de l’autorització de residència i per a poder-la renovar, que no s’ajustaven a la realitat social i econòmica dels joves. Tot un trajecte directe cap a l’exclusió social.

Davant d’aquesta realitat, des del govern actual, empentat per la pressió de col·lectius, entitats i moviments socials va sorgir la «idea» de corregir aquestes situacions aprovant una Reforma de l’actual Reglament d’Estrangeria RD 557/2011, de 20 d’abril (RLOEx, d’ara endavant) que, segons la nota de premsa feta pública després d’aprovar la reforma, intenta posar fi a la situació actual en la que de facto s’impedia la inclusió dels menors no acompanyats i els joves ex-tutelats, afavorint la seva integració i evitant que quedin en irregularitat sobrevinguda i es generin situacions d’exclusió social.

De fet aquesta reforma és gràcies a la feina de «picar pedra» de moltes entitats i moviments socials que vam pressionar de valent perquè feia falta i perquè tocava fer aquesta reforma. Per contextualitzar al lector, per exemple, fins ara un jove per renovar la seva autorització de residència que no autoritza a treballar, havia d’acreditar uns ingressos propis equivalents a l’IPREM (565 euros). En la segona renovació, el quàdruple (2.260 euros). I per complicar-ho encara més, aquests diners havien de ser ingressos propis del jove. Com es poden aconseguir més de 2.600 euros mensuals quan no pots treballar?

Un dels canvis més importants de la reforma del RLOEx és el fet d’autoritzar sempre a treballar als joves. Això implica que el permís de residència comportarà un permís de treball quan el menor tingui els 16 anys i es mantindrà quan el noi compleixi els 18 anys i deixi d’estar tutelat per la comunitat autònoma. D’altra banda, es redueix l’acreditació de mitjans de vida propis per a renovar el permís de residència. L’anterior reforma els abandonava en un atzucac ja que no podien renovar la seva residència si no podien acreditar uns mitjans de vida propis alhora que els vetava l’accés al mercat laboral.

Amb aquests i altres canvis, a priori s’obre un ventall d’oportunitats per als joves. Però també és cert que encara no se’ns ha explicat com es desplegarà la reforma, ni quins recursos destinarà l’administració per implementar-la. Parlem per exemple de la situació a Girona, on hi trobem una subdelegació del govern col·lapsada, sense cites prèvies per tràmits molt més senzills, i amb centenars de recursos presentats sense resposta: com es pensa afrontar aquest panorama?

No tot són bones notícies. Tot i l’avenç que implica la reforma, no tothom se’n beneficia. D’entrada, les persones ex-tutelades de més de 23 anys no podran regularitzar la seva situació. Tampoc ho podran fer les estrangeres que no hagin estat tutelades, encara que tinguin menys de 23 anys. Per tot plegat, des dels moviments socials diem que és una reforma a mitges tintes.

Hem estat dos anys lluitant per aquesta reforma i demanàvem molt més. Demanàvem la regularització del gairebé un milió de persones que està en situació administrativa irregular. De totes aquelles demandes fetes, per ara hem aconseguit una part... però no ens conformem amb tan poc.