Llums i ombres

Des de fa una colla de dies que llueixen les lluminàries nadalenques que l’Ajuntament de Girona ha instal·lat als carrers, places i rotondes de la ciutat. Bé, no pas a tot arreu, però almenys ha procurat que n’hi hagi a la majoria dels barris amb presència comercial i, per tant, possibilitat de consum. Naturalment, aquí no podem competir amb grans ciutats com Barcelona i encara menys amb Vigo, on l’alcalde, Abel Caballero, va fer una aposta estratègica en aquest camp de llum i color mitjançant una inversió milionària, però que, segons els estudis realitzats, ha tingut un retorn econòmic que multiplica per quatre la despesa municipal. En aquest sentit, és evident que els sectors directament vinculats al consum (relacionats o no amb les festes) han acollit molt bé aquesta exposició de claror nadalenca com són els milers de bombetes de tota mena que pengen damunt els nostres caps i/o adornen espais públics normalment foscos i poc atractius.

El sector comercial ha patit una davallada important d’ingressos perquè el coronavirus, en les seves distintes variants, ha colpejat amb força les economies domèstiques i de retruc les empresarials, que en la seva majoria s’han hagut d’acollir a les fórmules que l’Estat va saber oferir per tal de mitigar, almenys en part, les pèrdues econòmiques derivades d’unes obligades restriccions sanitàries. L’ombra, però, d’aquest esforç per il·luminar ciutats i que els llums encenguin espurnes d’optimisme davant la incertesa del futur, ens ha vingut amb el rebut del consum elèctric, que hem vist notablement incrementat com a conseqüència dels alts i baixos dels mercats europeus, unes circumstàncies que els entesos ens han volgut explicar amb sengles intervencions a ràdios i televisions però que segurament no han arribat a fer-se comprensibles per a la majoria dels mortals, que no acaben d’entendre tot aquest argot econòmic-tècnic de les oscil·lacions dels preus dels mercats regulats i coses per l’estil.

L’altre estel que ens il·luminarà aquest Nadal serà la represa de les representacions d’Els Pastorets al Teatre Municipal, una obra basada inicialment en un text de Mn. Francesc Gay, tot i que amb els anys Joan Ribas el va anar modulant tot incorporant-hi noves escenes que milloraven i arrodonien aquesta història universal del naixement de Jesús. El cartell d’enguany, del dissenyador Àngel del Pozo, és, com sempre, un treball exquisit d’imaginació i perfecció creativa, però al mateix temps insereix un elegant record i homenatge a la persona que va fer possible que un 25 de desembre de 1981 aquelles representacions que anys enrere s’havien fet al teatre del col·legi La Salle es traslladessin, gràcies als bons oficis de l’aleshores director, Pere Codina, al Teatre Municipal, on gaudiren de la bona acollida del públic gironí que any rere any ha anat omplint totes les funcions.

En aquest cas, l’ombra ha estat sens dubte el traspàs de Joan Ribas. Tot i que segurament s’introduiran canvis substancials en les funcions del 2022, tant la seva filla Anna Carina, com el gendre, Pere Puig, mantindran ben alta la flama de qui va saber donar vida a un conte de Nadal que ha fet les delícies de petits i grans durant molts anys. En la memòria col·lectiva quedarà la direcció sàvia i enèrgica de qui va saber crear un nombrós elenc de voluntaris amb l’objectiu compartit de divertir, alegrar i àdhuc reflexionar entorn a l’anomenat «misteri de Nadal». També és una ombra, i no pas petita, la continuïtat d’aquesta pandèmia que sembla no tenir aturador. Semblava que aquest any ja podríem anar a veure Els Pastorets sense mascareta i sense distàncies, però vet-ho ací que noves soques del virus han obligat implantar la lògica del «passaport» víric i mantenir algunes de les restriccions que crèiem superades. Llums i ombres que ens acompanyen en aquest final de 2021 en una Girona que malda per veure la llum més enllà dels carrers adornats amb bombetes de colors.