A més responsabilitat, més exemplaritat

Necessitem rearmar èticament la societat, o millor dit, necessitem una veritable revolució pel que fa als principis i valors que han de fonamentar una societat més digna, més humana i més solidària, i per què no, més lliure. No es poden acceptar com a normals comportaments incívics de gent que, sense més moral que el propi benefici, escalen a llocs de responsabilitat o exerceixen càrrecs públics, sense més mèrit que haver medrat dintre d’un partit o una organització social a l’empara dels que dirigeixen o manen en l’organització. I en una societat lliure i democràtica seria saludable i necessari evitar que arribin a càrrecs de responsabilitat gent de comportaments qüestionables i poc exemplars. No podem renunciar a exercir la nostra coresponsabilitat, ni ens podem amagar sota la insolidària indiferència respecte al que és públic. La democràcia és feina de tots, sense excepció.

Estem saturats d’opinions i informacions provisionals i qüestionables. No sembla que res tingui valor, i que el que diem avui es pugui oblidar demà, sense cap explicació ni conseqüència. Això s’hauria d’acabar.

És de sentit comú proclamar i dir en veu alta que totes aquelles persones que majors responsabilitats ostenten, haurien d’actuar amb major exemplaritat. La integritat, el compromís, la confiança i l’ètica són indestriables de qualsevol càrrec. I no podem admetre que es vulgui separar l’esfera privada de la pública, en cap cas, però encara menys respecte de tots els que exerceixen càrrecs i responsabilitats en qualsevol àmbit. 

Tendim a pensar només en càrrecs polítics, però els polítics són el reflex del que és la societat. També hem de predicar la necessitat de l’exemplaritat respecte a tots els responsables de les diverses administracions, des de la justícia als ajuntaments, des de l’economia a l’esport, des de les entitats veïnals a sindicats i partits. Quanta més responsabilitat té una persona, més exemplaritat ha de tenir. És una qüestió d’ètica i valors. I sense valors i ètica la societat és propensa a la corrupció i frau permanent, es converteix en una selva.

No és bo que visquem com esferes aïllades, ignorant la repercussió dels nostres actes, les nostres accions o les nostres omissions, tant referides al nostre comportament personal, com referides a la resta dels nostres conciutadans. Si la societat de la que en som part integrant la volem més digna, solidària i justa, cal començar a reaccionar i participar activament. I no oblidem que caldria una revolució ètica que eviti que puguin accedir a càrrecs de responsabilitat persones que no siguin exemplars i que tinguin vocació de servei públic.