És això el que declarava, amb tota la raó del món, el valencià Carlos San Juan, en relació al tracte que rep la gent gran per part de les entitats financeres. Per això el Sr. San Juan demanava que els bancs fossin «més humans» amb els qui no estan acostumats als mitjans electrònics.

En el mateix sentit es manifestava una jubilada de Burjassot, Amparo Molina, quan denunciava públicament que el seu banc (encara que sembli surrealista), li havia cobrat dos euros per atendre-la presencialment a la finestreta. La Sra. Molina afirmava que «el tracte que donen als jubilats, és inhumà».

Per què les entitats financeres imposen les seues normes als seus clients? Per què la gent gran ha de suportar horaris absurds per poder fer els tràmits que necessita fer? Per què obliguen els jubilats a trencar-se el cap amb els caixers o amb el mòbil, perquè, finalment, hagen de demanar ajuda als seus fills o als seus nets perquè els solucionen les gestions incomprensibles per als qui no estan avesats a internet? I encara més greu: per què els bancs cobren comissions abusives, quan els diners que utilitzen aquests bancs per als seus negocis, són nostres? Aquestes preguntes, tan plenes de sentit comú (i que faig meves), les formulava fa poc Susana Paz a Regió 7.

Amb aquest tracte (tan inhumà) dels bancs, cobra actualitat allò que es deia de les entitats financeres: Et donen un paraigües quan fa sol i te’l treuen quan plou.

Recordo que quan a algú li toca la grossa, els bancs (com voltors) es llancen sobre ell, oferint-li, proposant-li i assegurant-li tota mena de beneficis si posa els diners a la seva entitat. Però quan un jubilat té dificultats per «entendre» el funcionament dels caixers, els bancs se’l treuen del damunt. Per què els bancs no tenen un mínim de sensibilitat envers els jubilats?

Jesús a l’Evangeli es mostrà sempre afable, proper als qui sofrien i als desvalguts. Per això va mirar amb tendresa la viuda pobra (Lc 18:1-8) i elogià l’ofrena d’una altra viuda pobra, i el seu gest d’oferir al temple dues monedes de les més petites (Lc 21:1-4).

Jesús a l’Evangeli ens ensenya viure atents als altres i a ser sol·lícits amb els germans que pateixen. Per això Jesús denunciava el rigorisme i la rigidesa dels mestres de la Llei i dels fariseus, que insensibles al dolor del germà, posaven al damunt dels altres càrregues feixugues que ells ni portaven ni ajudaven a portar, una actitud semblant a la dels bancs, que es despreocupen de la gent que té dificultats en les seves gestions amb els caixers.

Els bancs haurien de tenir una actitud més humil en relació als seus clients i també haurien de recordar que, fa uns anys, van ser rescatats amb milions d’euros provinents de tots els ciutadans. I ara, oblidant aquell rescat, són incapaços de fer més assequible i més accessible la seva atenció a la gent gran.

Potser la solució és treure els diners d’aquells bancs que maltracten els jubilats? És una possibilitat i cal tenir-la en compte.