Barrejar política i eslògans genera les mateixes incomoditats que barrejar política i esport. Quan convé es llegeix d’una manera o altra a benefici de qui ho promou i a perjudici de l’afectat. Amb l’entrada de CiU a l’Ajuntament de Girona va fulminar l’eslògan «Girona m’enamora». La versió oficial era que calia modernitzar la imatge de la ciutat, però entre passadissos es comentava que era un «eslògan socialista». O sigui, calia passar l’escombra a l’època de Joaquim Nadal. En un tres i no res la ciutat havia de passar d’enamorar a emocionar. Però «Girona emociona» no va triomfar mai prou. Només cal observar una de les xarxes socials estrelles: Instagram. L’etiqueta #Gironamenamora té 214K referències. En canvi, #Gironaemociona té 121K. I això que la xarxa social va néixer ja amb la segona opció impulsada des de l’Ajuntament. No sempre voler esborrar el passat acaba amb un resultat positiu. Girona m’enamorarà sempre. No per socialista, sinó perquè era un lema consolidat. Ens havíem fet nostre l’eslògan sense mirar si corresponia a una ideologia. I ara s’ha passat del «Girona emociona» al «Girona ets tu». No tot es valora en funció d’una xarxa social però el pronòstic del nou invent fa olor de no arribar ni a la meitat de l’emociona i a ni un quart de l’enamora.
