Quiosc

Diari de Girona

Carlos Arbó

De llibres i lectors

Un Sant Jordi passat per aigua en moltes contrades del nostre país no va impedir el retrobament dels lectors amb els llibres. Tot i que vent i pluja, acompanyats de calamarsa en alguns indrets, van deslluir la Fira del Llibre i la Rosa, una multitud àvida de gaudir es va acostar a les parades per complir amb el ritual.

A Lloret, malgrat el trasllat de la fira del passeig Verdaguer a l’edifici del Mercat Municipal, l’afluència de públic va ser notable i resguardada de la inclemència del temps.

Per als lectors esporàdics, llegir un llibre a l’any no fa dany, i Sant Jordi els brinda una oportunitat. Per als bojos per la lectura, aquesta data reforça la seva devoció.

A Catalunya, l’any 2019 es van editar 19.043 títols, dels quals 6.420 en català (un 33,71%). És a dir, de mitjana, cada dia s’editaren 52 títols, dels quals gairebé 18 eren en català. Són xifres prou importants.

De fet, la producció editorial de Catalunya va representar un 30% del total d’Espanya, incloent títols de llibres i fullets que comprenen les publicacions no periòdiques impreses, editades al país i a disposició del públic.

La pregunta que escau és si hi ha lectors per a tants de llibres editats. Per intentar respondre-hi, deixarem de banda la producció en suport digital, webs, blocs i fòrums per centrar l’anàlisi en el llibre de paper.

Doncs bé, segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres, a Espanya durant el 2021 el 67,9% de la població de més de 14 anys va llegir algun llibre i un 32,1% no en va llegir cap. Dels lectors, un 64,4% ho va fer durant el temps d’oci i un 21,2% per motius de treball o estudis. De mitjana van llegir 9,9 llibres a l’any.

A Catalunya, el 69,9% de la població de més de 14 anys va llegir algun llibre i un 30,1% no en va llegir cap. Dels lectors, un 67,6% ho va fer durant el temps d’oci i el 25,8% per motius de treball o estudis. De mitjana van llegir 10,5 llibres a l’any.

Catalunya va ser la quarta comunitat amb un índex de lectura en temps de lleure, però per darrere de Navarra (68,1%), el País Basc (68,2%) i Madrid (73,5%). El 32,4% dels lectors de llibres per lleure van llegir en català, un 65,3% en castellà i un 2,3% en altres idiomes.

D’aquestes dades es dedueix que s’escriuen masses llibres, molts no arriben al públic i els llibreters retornen a les distribuïdores per no acumular estocs.

Les llibreries tradicionals han de competir amb els gran centres comercials i, especialment, amb internet. Són temps de nous hàbits de lectura que amenacen els petits negocis. Això no implica que les llibreries de proximitat desapareguin d’avui per demà, però hauran d’espavilar-se per trobar noves estratègies i eines de venda.

No serà fàcil i moltes es quedaran pel camí.

Compartir l'article

stats