La ment

Una vegada, vaig llegir un article d’una revista que tractava de la nostra tensió en el nostre dia a dia, per tal de satisfer els nostres desitjos d’una forma més selectiva. Volem ser més feliços en menys temps i més ràpid com si d’una cursa es tractés. Cada dia ens aixequem buscant aquestes petites accions que ens donen plaer, i això de petites en el sentit més estricte de la paraula, ja que els requisits que s’imposen passen perquè són ràpids i no requereixen esforç. Alhora, també són senzills.

El problema és que el nostre organisme i, sobretot, el nostre cervell, s’acomoda molt ràpid i cada vegada necessita més d’aquest estímul placentari per tal d’adaptar-se en el mateix nivell de benestar. Estem més atents al què passa a les xarxes socials, ja que els experts creuen en la tecnologia com la més habitual d’avui en dia.

La realitat és una, però la nostra ment, qui la creua amb els seus pensaments, n’és una altra. Si aquests esdevenen negatius, els poguéssim transformar en un mar de pessimisme del qual seria molt difícil sortir de la nostra ment que està de forma negativa. Té múltiples coses i una d’elles és precisament la que ho veu tot de manera negativa i fa que no obrim la porta als pensament per veure la vida com una condemna i atraure la negativitat cap a nosaltres.

La frustració ens envaeix la pitjor de les nostres realitats per tenir-lo controlat. És necessari abaixar els pensaments negatius i posar-los a dormir tot purificant la ment de la càrrega tòxica. És bàsic per veure nous horitzons. Hi ha diverses maneres d’engabiar els nostres pensaments. Una d’elles és introduir els pensaments positius tots en una sola idea optimista que repetirem com una mostra. Una altra via és entrar en un silenci i guarir-lo per tal de que es tranquil·litzi la ment de forma permanent. Que hi entrin nous punts de vista. La més pràctica és prendre alè al respirar i abaixar les revolucions, la respiració.

És un baròmetre de la nostra personalitat dominant en el teu pensament. Estar apartat de la persona que realment ets i a l’instant que comencem a observar, veiem que nosaltres no som ells. Cal deixar d’assaborir-los en un mateix i amb judicis limitats, tot deixant anar aquells pensaments crítics cap a nosaltres mateixos. Tenir paciència a acceptar i intentar agafar camins útils per arribar a un estat mental des del qual expressar-nos com la persona que som en realitat.