Quiosc

Diari de Girona

Jordi Roura

La casa per la teulada

L’abril de 2009, el malaguanyat Josep Gusó es va treure del barret una d’aquelles idees de visionari amb les quals solia sorprendre tothom: demanar que Girona, i més concretament l’estadi de Montilivi, fos subseu del Mundial de futbol de 2018 o de 2022 en el marc d’una candidatura ibèrica conjunta entre Espanya i Portugal. Òbviament 13 anys després ja podem afirmar que allò no va reixir. No recordo que sortissin gaires veus donant-li suport, i això que el rendiment tant l’immediat com el d’infrastructures era sonat.

Catalunya, Barcelona, farà la Copa Amèrica de Vela, i mirant endavant vol també els Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 i la Ryder Cup de 2031, que es disputaria al PGA de Caldes. Ens parlen d’impactes econòmics milionaris (al final, els estudis sempre solen dir el que desitja qui els promou) i de beneficis per a tothom, però no veig gaire entusiasme entre la població. I menys al territori, al Pirineu. En concret això dels Jocs ha nascut coix des del primer dia, sense massa suport, amb embolics continus amb l’Aragó i ara amb l’ajornament de la consulta al territori fins la tardor. Grans projectes faraònics sortits de dalt que poc o gens interessen a baix. La casa per la teulada. I si algú de baix gosa tenir idees que fan mandra, se l’ignora o se’l fa passar per boig.

Compartir l'article

stats