Quiosc

Diari de Girona

Ramon Llorente Varela

El dret a somiar

Veient com va la societat, les relacions entre partits, les divisions entre territoris, les relacions internacionals, els conflictes i guerres que no acaben, els interessos econòmics de les grans potències i de les empreses multinacionals, el temor i la inseguretat que es promou des de diferents poders, cal reflexionar i fer un crit a favor d’un canvi de rumb. No ens hem de conformar, no hem de ser passius observadors del que passa, hem de prendre consciència de que també som actors, subjectes que tenim dret a opinar, somiar i actuar, i no a ser simples receptacles de proclames i directrius alienes.

Deien els romans, «si vis pacem, para bellum». Si vols la pau, prepara la guerra. La pau i la seguretat la vinculaven a l’existència d’un exercit potent. I avui dia, la cursa armamentista dels estats continua donant per bona aquesta màxima llatina, tot ignorant que la base de la pau i la seguretat només pot ser una major justícia. Si volem la pau, hem de treballar per la justícia. No hi ha un altre camí. Les condicions bàsiques, les proclames i les normes essencials per aquesta via ja les tenim: un món globalitzat i interdependent, accés fàcil a les informacions, l’existència de la Declaració Universal dels Drets Humans, el desig majoritari de cercar la pau i viure en pau. És moment de plantejar-se si els exercits són instruments eficaços per promoure a pau i la concòrdia, si els Estats realment treballen per al benestar de les persones, de totes, i d’unes relacions internacionals basades en la justícia i la solidaritat. I en el camp intern de cada Estat, caldrà plantejar-se si els que diuen treballar pel bé comú i l’interès general, des de les diverses opcions polítiques i ideològiques, donen més importància als seus interessos de grup, de partit o de capelleta, que al compromís per respondre als problemes reals de la nostra societat, tot millorant les condicions de les persones.

Si totes les persones, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, naixem iguals en dignitat i drets, per què ens entestem a mantenir, i fins i tot a incrementar, les diferencies, la divisió i la discriminació per raó de lloc de naixement, llengua, color, sexe, o creences? Com ha dit algú, assenyadament, la veritable pau al nostre món, només és possible des d’una ètica global de solidaritat i cooperació, basada en la justícia i el respecte a la dignitat inalienable de qualsevol ésser humà. Si com deia Marc Aureli, l’emperador filòsof de l’últim terç del segle segon de la nostra era, tots les persones som membres d’una única família humana, hauríem de sentir com a propis els problemes dels que, lluny de la nostra pròpia seguretat o petita pau, o d’aquells que tenim més a la vora, pateixen i sofreixen. Si la humanitat neix amb la compassió i la solidaritat, hem de mantenir aquests valors, hem de contribuir a enderrocar muralles injustes, hem de promoure una major justícia distributiva, i hem de practicar una activa fraternitat. Tenim dret a somiar en un món diferent i en la possibilitat de fer una societat més digna, al marge dels poders fàctics, i de institucions o instruments caducs. El món l’hem de canviar.

Compartir l'article

stats