El passat divendres 3 de juny feu 10 anys que faltà Josep Lluís Bausset (Paiporta, 1910 - L’Alcúdia, 2012), botànic, dinamitzador cultural, escriptor, farmacèutic, químic, practicant, polític, professor... Enamorat de la lectura, de la música i, sobretot, de la seva llengua.
El 19 d’agost de 2010 havia complert cent anys. L’aniversari motivà diferents homenatges i escrits. En vaig llegir un, el mateix dia 19, en la revista El Temps, de Santi Vallés, el seu biògraf, que m’impressionà enormement. Fou una d’aquelles lectures que t’insten a aturar-te... i a reflexionar una bona estona. El descobriment d’aquell personatge em fascinà.
Aquells dies em trobava amb la família a Calella de Palafrugell (Baix Empordà). Faltava ben poc per a acabar les vacances, però vaig veure clar que havíem de traslladar-nos a l’Alcúdia (Ribera Alta), a 432 quilòmetres de distància, conèixer-lo personalment i, a ser possible, entrevistar-lo.
L’endemà mateix ens posàrem a organitzar la sortida i, amb l’ajut del P. Josep Miquel Bausset, fill del nostre protagonista, poguérem planificar-ho tot amb facilitat. I el dimarts 24, al vespre, arribàrem al carrer Jaume I de l’Alcúdia. El Sr. Bausset i la seva esposa, Matilde Verdú, ens reberen molt amablement a casa seva. També coneguérem les seves filles, Teresa i Matilde. I Santi Vallés, les aportacions del qual foren molt suggestives.
Fou una entrevista molt completa. L’última que se li feu per a un mitjà escrit. Sortí publicada en el Dominical del Diari de Girona. Ens permeté d’aprofundir molt més en la vida i obra de grans homes i dones del País Valencià: Joan Fuster, de qui fou un dels seus mestres, Francesc Ferrer Pastor, Josep Iborra, Didín Puig, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor... I, sobretot, ens feu adquirir plena consciència que és un país viu i amb futur, amb una gran efervescència cívica... i amb un gran cor, que el fan bategar associacions, bandes musicals, centres, colles, entitats, xarxes de casals...
Tots podríem parlar d’«oportunitats perdudes»; és a dir, de coses meravelloses que podíem haver fet i que, pel que sigui, no vàrem arribar a fer. Hi ha, però, el cas contrari, el de les oportunitats aprofitades, allò que se’t presenta un cop a la vida i que veus clar que ho has de realitzar. En el meu cas, penso immediatament en el Sr. Bausset i en aquella entrevista que vam tenir el goig de poder-li fer i que va ser ben enriquidora i positiva per a tots plegats.
