Diari de Girona

Diari de Girona

Marc Verdaguer

Els ascensos, Xavi Agustí i Ramon Sitjà

D’aquí a dos caps de setmana, el diumenge 19 de juny, el Girona pot pujar un altre cop a Primera Divisió i el Bàsquet Girona pot recuperar per a la ciutat la condició de plaça ACB que va perdre amb la desaparició de l’Akasvayu. Serà un dia dels que es recorden. Tant si acaba amb una festa, amb dues festes o amb un mar de llàgrimes. No hauria plorat, almenys en públic, però l’ascens hauria estat una gran alegria per a Xavi Agustí. Mort aquesta setmana, el minut de silenci per al banyolí de demà al vespre a Montilivi serà el pont que uneix l’ara i l’abans del club. Xavi Agustí no tornarà a veure el Girona a Primera Divisió com, tampoc, Ramon Sitjà va ser dimarts al (seu) pavelló de Sant Josep en l’acte de presentació de l’acord entre el Bàsquet Girona i l’Uni per treballar junts en el bàsquet base

Ni Xavi Agustí, ni Ramon Sitjà veuran en directe cap dels partits d’aquí dos caps de setmana. Com tampoc Jaume Curbet haurà pogut recopilar les dades de tots els jugadors i els partits de la millor època del Girona que, després jugar-hi, va convertir en història escrita amb els seus llibres. Tampoc, en el cas del bàsquet, Mateo Pell, Lluís Barniol o Àngel Brea podran veure si la seva ciutat és capaç de tenir, al mateix temps, un equip de bàsquet masculí a l’ACB i un de femení competint al màxim nivell europeu. Ni, tornant al futbol, el que està passant aquests últims anys a Montilivi es pot explicar sense recordar el que en el seu moment van fer Domènec Balmanya, l’Avi Julià, Lluís Pujolràs... O tants altres que, en l’anonimat dels anys en els quals l’esport gironí ni sortia a la televisió ni tenia pressupostos milionaris, van perdre hores de son, de feina o d’estar amb la família perquè el futbol o el bàsquet del Girona no deixessin de créixer.

Ara, Stuani o Marc Gasol s’emportaran molts dels elogis. Sobretot si els seus equips culminen els ascensos i el Girona torna a Primera Divisió i el Bàsquet Girona puja a la lliga ACB. Però, hi hagi festa o no, caldrà continuar mirant enrere i recordar els que haurien continuat treballant encara que la pilota no entrés.

Compartir l'article

stats