Fa pocs dies tornava a Girona des de l’aeroport de Barcelona per l’AP-7. Com passa a molts, me’n vaig tornar a adonar llavors que els peatges ja només eren un mal record, deixant apart alguna caseta que, fora de servei, resistia el pas del temps. Fa temps que de la seva vasta infraestructura només en queden unes quantes marques fantasmals a l’asfalt. Però allò que s’hauria d’haver convertit en un avantatge, com altres comunitats autònomes, resulta que s’ha tornat un fastigueig.
Quan aquests dies un atura el cotxe en un dels tants paradors de l’AP-7, s’adona que no hi ha cap lloc lliure. Fins i tot es veu gent a fora, asseguda al ras. Això es deu a un fenomen que des de fa dos anys no succeeix, almenys amb aquesta intensitat, a causa del cessament que va significar la pandèmia. Ha començat el pas de l’Estret on milions de persones d’origen magribí transiten per l’autopista per arribar a Algesires i Tarifa. Es poden veure fins i tot matrícules alemanyes i franceses. També es veuen turistes de tota mena. El turista que es trobava a faltar a la zona, o fins i tot se l’enyorava durant el Covid, torna amb els seus crocs cridaners i els barrets mexicans, que tan poc té a veure amb Catalunya, i adéu a la imatge idíl·lica. Els conceptes canvien molt de pressa. Ja ni ens recordem de cap distància de seguretat ni de les màscares, sembla cosa del Cretaci. El preu per una simple beguda de cola o un entrepà en un parador de l’AP7 quatripliquen el preu.
Per acabar-ho d’adobar. Per postres, a sobre. Per coronar la festa. Qualsevol d’aquestes frases descriu el que avui dia viu l’Autopista P7, que suma aquests dos fenòmens, el retorn del turisme i el pas de l’Estret, al de l’increment del trànsit (40%) perquè ja no s’han de pagar peatges. El conjunt, generat per la falta de planificació de les autoritats pertinents, promet unes vacances poc encoratjadores almenys pel que fa a mobilitat.
El resultat és paradoxal: d’haver de pagar per transitar per una autopista ens n’hem quedat sense. Fins i tot se senten molts que demanen el retorn de l’abonament. Usar-la és quedar-nos encallats en cues interminables. Gairebé és millor evitar-la en molts dels seus trams.
No cal ser endeví per saber que la conjugació d’aquests successos col·lapsarien l’AP-7 el que queda de temporada. Tanmateix, només escoltem mesures que signifiquen petits pegats per part de les autoritats pertinents.
