Fa uns dies que corre que el rector d’una parròquia de Barcelona serà el nou bisbe de Girona. Ara, quan encara no se sap qui és, és el millor moment perquè tots els catòlics de la diòcesi, laics i ordenats, s’adhereixin al que ha de ser el nou pastor i es proposin oferir-li l’afecte, l’obediència i la col·laboració que se li deu.
És una cosa molt del nostre temps moure’s per sensibilitats personals, per fílies i fòbies. Els catòlics, malauradament, no estem vacunats d’aquesta percepció egocèntrica i emocional de la realitat, que accentua la divisió en grups, grupets i clans, entre els quals hi sol haver indiferència i fredor, quan no maldiuen els uns dels altres, o s’enfronten directament. Això sí, sempre amb les bones maneres pròpies de la gent ben formada.
Les persones intel·ligents i amb autodomini de les seves inclinacions interiors no haurien de caure en aquests paranys. Als cristians directament no ens està permès per mandat de Jesucrist, que va pregar al Pare per la unitat de tots els seus:
«Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi.» (Jn 17, 21-23).
Els cristians en general i el catòlics dins l’Església mai serem prou conscients del mal que provoca l’escàndol de la divisió i de les batalletes internes. Si aquestes mai tenen justificació, ara que som una minoria amb una presència minvant a la societat ja resulten més aviat ridícules.
L’Església ha superat els seus moments de greu dificultat al llarg de la història essent fidel a Jesucrist. Els grans sants han entès la fidelitat a Jesucrist i a l’Església com una sola cosa, perquè aquesta és el cos que té Aquell com a cap. Sant Benet, Sant Francesc, Santa Teresa de Jesús eren plenament conscients dels mals que patia l’església del seu temps, i de l’amor i fidelitat que li tenien van sorgir els seus grans projectes reformadors. I així es declara avui en el preàmbul del document alemany Nou començament! Manifest de la Reforma: «Mai hi ha hagut una renovació real i profunda sense la conversió i el redescobriment de l’Evangeli, per la transformació de les nostres vides». Aquest és el camí que sempre ha tingut l’església per regenerar-se i no rendir-se a les modes o ideologies canviants del món.
Per altra banda, l’actitud servil al poder de Putin i l’ortodoxisme nacionalista manifestats per Ciril I, Patriarca de Moscou, en la guerra d’Ucraïna ens recorda l’important que és que l’Església catòlica sigui universal i jeràrquica, amb un sol cap independent dels estats i del poder polític. Així el número 2035 del Catecisme de l’Església Catòlica, recollint paraules de la Lumen Gentium del Concili Vaticà II, estableix:
«El pontífex romà i els bisbes, com a «mestres autèntics, o sigui, investits de l’autoritat del Crist, prediquen al poble que els ha estat encomanat la fe que han de creure i aplicar a la vida». El Magisteri ordinari i universal del Papa i dels bisbes en comunió amb ell ensenya als fidels la veritat que cal creure, la caritat que cal practicar i la benaurança que cal esperar.»
Els catòlics gironins necessitem més que mai el mestratge i el lideratge de l’única persona que ostenta l’autoritat de Crist sobre tota la diòcesi. Que tingui la valentia i l’encert de canviar tot el que s’hagi de canviar, i de mantenir allò que calgui conservar. Això és el que esperem del nou bisbe, que exerceixi l’autoritat i el lideratge que li correspon. I que tots li mostrem la màxima obediència i col·laboració, sigui qui sigui.
